Jaume el Conqueridor: diferència entre les revisions

|14= [[Isaac Comnè (fill de Joan  II)|Isaac Comnè]]

&nbsp;&nbsp;  Primera amant: [[Elo Álvarez]]<br />

&nbsp;&nbsp;  Segona amant: [[Aurembiaix d'Urgell]], filla del [[comtat d'Urgell|comte d'Urgell]]

&nbsp;&nbsp;  Tercera amant: [[Blanca d'Antillón]]. Fill:

&nbsp;&nbsp;  Quarta amant: [[Elvira Sarroca]]. Fill:

&nbsp;&nbsp;  Cinquena amant: [[Guillema de Cabrera|Guillema Cabrera]]<br />

&nbsp;&nbsp;  Sisena amant: [[Berenguela Ferrandis]]. Fill:

&nbsp;&nbsp;  Setena amant: [[Berenguela Alonso de Molina]]<br />&nbsp;&nbsp;  Vuitena amant: [[Sibil·la de Saga]]<ref>[http://www.esferallibres.com/libros/librodetalle.html?libroISBN=9788497346122 Maria Carme Roca: ''Les dones de Jaume I'']</ref>

Pel [[Tractat de Capdepera]] ([[1231]]), l'[[alcaid]] de [[Menorca]], [[Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Àhmad ibn Hixam]], esdevingué [[vassall]] del [[rei]]. No va ser fins al regnat d'[[Alfons III d'Aragó]], nét de Jaume I d'Aragó, que es conquerí de forma efectiva aquesta [[illa]], després de la capitulació de l'[[arrais]] [[Abu-Úmar ibn Saïd]] ([[1287]]). Posteriorment però i d'acord amb el [[Tractat d'Anagni]] ([[1295]]) la cedí a [[Jaume II de Mallorca]], el seu germà, qui la incorporà a la [[regne de Mallorca|corona mallorquina]]. L'illa va ser repoblada per catalans, principalment de la zona oriental, concretament, dels comtats de&nbsp; [[Comtat de Barcelona|Barcelona]],&nbsp; [[Girona (desambiguació)|Girona]], de l'[[Comtat d'Empúries|Empordà]]&nbsp; i del&nbsp; [[Rosselló]]. La conquesta és celebrada anualment el dia de Sant Antoni.

El [[1952]] la dictadura del general [[Francisco Franco]] va patrocinar i finançar el retorn de les despulles del rei Jaume I al monestir en una operació dissenyada per treure'n rèdit polític. Finalitzada la restauració dels sepulcres reials, s'iniciaren els preparatius per la cerimònia de retorn, en tres fèretres i sis armons d'artilleria. Entre les restes hi havia les de Jaume I molt principalment. El [[3 de juny]] del [[1952]] un destacament del [[Regiment d'Infanteria Ebro núm.&nbsp; 56]] va fer vigília de les restes a la [[catedral de Tarragona]], que restaren sota un gran cadafal cobert amb tela de vellut negre. L'endemà es va celebrar una missa de difunts i, finalitzat l'acte, la comitiva sortí de la catedral. El seguici fou pompós i estava format per una companyia de gastadors amb armes a la funerala, seguida pel destacament d'infanteria i un esquadró d'heralds a cavall, tots ells vestits a la manera dels exèrcits de l'antiga [[Corona d'Aragó]]; seguien la comitiva una representació de ministres, cardenals, militars, dues centúries del [[Frente de Juventudes]] de la Falange i alguns nobles de l'antiga [[Corona d'Aragó]], així com altres personalitats locals. El recorregut, amb els tres fèretres i els sis armons presidits per Jaume I, sortí de la catedral amb carros mortuoris i arribà fins a l'[[Espluga de Francolí]]. A partir d'allí, s'hi afegí el mateix general [[Francisco Franco]] i els fèretres foren portats sobre les espatlles de vuit soldats cadascun, fins a arribar al monestir. Les restes del rei Jaume anaven cobertes amb el [[Penó de la Conquesta]] i, finalment, el [[4 de juny]] del [[1952]], foren dipositades a les tombes reials reconstruïdes del monestir de Poblet.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Estanyol i Fuentes |nom=Maria Josep |títol=Els jueus catalans: les seves vivències i influència en la cultura, l'economia i la política dels reialmes catalans |url= http://books.google.cat/books?id=zK5IAQAAIAAJ&q=4+de+juny+del+1952++Poblet&dq=4+de+juny+del+1952++Poblet&hl=ca&sa=X&ei=LmD1UoXKBuS60wWt1YGgBQ&ved=0CC4Q6AEwAA |llengua= | editorial=PPU |data=2009 |pàgines=64 |isbn=8447710629}}</ref>

* [[Gener Gonzalvo i Bou]]: ''Poblet, Panteó Reial''; (Episodis de la Història núm.&nbsp; 328), Rafael Dalmau Editor (Ed. 2001).