Província de Siunia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi |
m Coherència terminològica en el si d'un mateix article |
||
Línia 25:
L'any 826 Sahak es va aliar al seu antic enemic, l'emir [[dinastia qaisita|qaisita]] de Manazkert, Sevada, en contra del governador califal, però fou derrotat i mort per aquest a Kavakert; no obstant el seu fill Grigor-Sufan el va succeir sense majors problemes com a príncep de la Siunia Occidental. A la part Oriental Felip morí el [[10 d'agost]] del [[848]] i el van succeir tres fills conjuntament: Babgen, Vasak-Ichkhanik i Ashot. Babgen va combatre contra Grigor-Sufan, al que va matar (cap al [[849]], [[850]] o [[851]]) però Babgen va morir poc després (851) i Vasak-Ichkhanik (Vasak IV) el va succeir vivint en pau amb Vasak-Gabor que havia arribat al tron de la Siunia Occidental en el lloc del seu pare difunt Grigor-Sufan. Nerseh, germà de Babgen, dirigí ([[851]]?) una expedició a l'[[Aghuània]] derrotant i matant al príncep Varaz-Terdat (de la dinastia persa [[Mihrakan]] d'Aghuània) a Morgog. Un enviat del Califa, [[Bogha al-Khabir]], va assolar Armènia i Aghuània per aquests anys, i va enviar un destacament a la Siunia Oriental on governava Vasak IV amb el seu germà Achot. Els siunencs es feren forts a la fortalesa de Balq, però Vasak va fugir a Kotaiq, on, perseguit, va haver de marxar cap a la regió de Gardman, a la vora oriental del llac Sevan, on el príncep local (''ichkhan'') Ketridj o Ketritchn el va trair i el va entregar a Bogha al-Kabir ([[859]]). També Ashot fou capturat ([[859]]). Però Bogha va entrar a Gardman i va fer presoner a Kertridj sense agrair-li el servei que li havia fet. Després Bogha va passar a Outi on va fer presoner al príncep de Sevordiq o del poble Sevordiq, Stefannos Kun. Totes aquestes regions va intentar-les controlar pel Califat, i per això Bogha va fer repoblar per musulmanes la ciutat de Shamkor a la vora del riu Kura, que junt a [[Bardaa]] i [[Gandja]] estava destinada a vigilar la regió. El [[862]] els prínceps presoners foren alliberats per ordre del nou califa i van poder retornar als seus dominis hereditaris a canvi d'un reconeixement de l'islam, reconeixement que van retirar de seguida que es van sentir segurs als seus territoris i entre els seus. Poc després el príncep de Siunia Occidental Vasak-Gabor, es va casar amb una filla del bagràtida [[Ashot I Bagratuni]] el gran, anomenada Míriam, i va rebre el títol de ''Ichkhan'' dels Siunencs que li va entregar Ashot en nom del Califa.
A Vasak-Gabor el va succeir el seu fill Grigor-Sufan II ([[887]]-[[909]]). Cap al [[887]] va morir també el príncep de Siunia Oriental Vasak IV i el va succeir el seu germà Ashot qui va morir cap al [[906]]. El fill de Vasak IV, Sembat, que va rebre els feus de Valots-Tzor i Shahaponk (Djahuk) governà des del [[887]] a una data posterior al [[920]]; es va rebel·lar ([[903]]) contra el bagràtida [[Sembat I el màrtir]] (Nahadak) al que es va negar a pagar tribut, i per això fou atacat pel príncep de [[Vaspurakan]] Sargis-Achot, vassall del bagràtida. Sembat es va sotmetre i fou perdonat (es va casar amb la germana del príncep de Vaspurakan) rebent la ciutat i districte de [[Nakhtxivan]], arrabassada el [[902]] als qaisites. El príncep de Vaspurakan no devia estar d'acord amb aquesta cessió d'un territori proper als seus dominis i que podia legítimament esperar que li fos adjudicat a ell, i pocs anys després es va aliar a l'emir [[sadjida]] Yusuf contra la Siunia Oriental i junts van envair aquest. Sembat es va refugiar a la fortalesa d'Erendshak (avui Alindja al nord est de Nakhtxivan) i Yusuf va quedar amo de la Siunia Oriental. Sembat tot i això va demanar refugi al seu cunyat ara enemic Khatchik-Gagik i aquest li va concedir. En el mateix any [[909]] el príncep de Siunia Occidental Grigor Sufan II es va sotmetre a l'emir Yusuf a [[Dwin]]. Sols els moviments
Va pertànyer al georgians fins al [[1225]] en què va ser conquerida pels mongols, i els seus successors els [[Il-khan]] de Pèrsia. En el seu temps, sota el gran [[Mongke]], Siunia fou erigida en un principat dependent directament del gran khan, exempt d'impostos, concedit als [[Orbelian]] de [[Vaiots Tzor]], un dels quals va portar el títol de rei; un dels membres de la nissaga, [[Esteve Orbelian]], va deixar escrita una important història del país. El [[1340]] la sobirania va passar als [[Jalayàrides]] i el [[1382]] la va conquerir Timur ([[Tamerlà]]). El [[1405]] la sobirania va passar als [[Kara Koyunlu]]; sempre la dinastia va poder subsistir; el 1410 els [[timúrides]] van ocupar el país i els següents sobirans ja no van tenir poder i el principat fou suprimit el 1437.
|