Es conserva documentació en eslovè des del [[{{segle|X]]|s}}, tot i que l'auge de la llengua és del [[segle XVI]], amb l'esplendor literària dels escriptors d'[[Eslovènia]]. Mentre el país va formar part de l'[[Imperi Austrohongarès]], es va produir un fenomen de [[diglòssia]]: les elits parlaven [[alemany]] i l'eslovè era la llengua del poble, cosa que explica l'elevat nombre de germanismes en el seu [[vocabulari]]. La seva integració a [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]] després de la [[Segona Guerra Mundial]] va perpetuar l'arraconament de l'eslovè, en aquesta ocasió en favor del [[serbocroat]]. La independència del país en [[1991]] i la seva declaració com a idioma oficial estan ajudant a la seva recuperació i estandardització.
