Rocabertí (llinatge): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|right -> |miniatura
m Plantilla
Línia 4:
==Línia troncal ==
[[Fitxer:Peralada_-_Escut_Rocabertí.JPG|miniatura|Escut dels Rocabertí al [[castell de Peralada]], ja amb la corona comtal]]
Deixant de banda el llegendari de la família (que remuntava els seus orígens als reis [[merovingi|merovingis]]), els primers individus documentats del llinatge són de finals del [[{{segle |X]]|s}}, ja fent ús dels poders de [[vescomtat de Peralada|vescomte de Peralada]], títol que aviat convertiren en '''[[vescomtat de Rocabertí|vescomte de Rocabertí]]'''. Encara en vida del seu pare [[Jofre III de Rocabertí|Jofre III]], [[Dalmau VI de Rocabertí]] ([[1282]]–[[1304]]) adquirí de la seva dona la vila de [[Peralada]] ([[1256]]) i tot seguit la família hi instal·là la capital dels seus dominis.
 
El [[1599]] el rei [[Felip III de Castella|Felip III]] atorgà a [[Francesc Jofre I de Rocabertí]] i de Pacs ([[1592]]–[[1634]]), i als seus descendents, el títol de '''[[comtat de Peralada|comte de Peralada]]''', al qual fou posteriorment ([[1703]]) annexada la [[grandesa d'Espanya]]. El [[1645]] el rei [[Felip IV de Castella|Felip IV]] creà el títol de '''[[marquesat d'Anglesola|marquès d'Anglesola]]''' per a [[Ramon Dalmau I de Rocabertí|Ramon Dalmau I de Rocabertí i de Safortesa]] ([[1644]]–[[1663]]) i els seus descendents, en agraïment per la fidelitat del vescomte a la monarquia durant la [[Guerra dels Segadors]].