Guerra Civil navarresa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules de guerres i altres canvis menors
Cap resum de modificació
Línia 11:
La '''Guerra Civil navarresa''' fou un conflicte successori per al tron del [[Regne de Navarra]], que enfrontà [[Carles de Viana]] i el seu pare [[Joan el Gran]].
 
De la unió de [[Joan el Gran]] i la seva primera esposa, [[Blanca I de Navarra]], havia nascut [[Carles de Viana]], primer [[príncep de Viana]], que segons les capitulacions matrimonials de [[1419]] havia d'heretar el [[regne de Navarra]] a la mort de la seva mare. Però el [[1441]], al morir Blanca de Navarra, el rei [[Joan el Sense Fe]] li va usurpar el tron navarrès i tan sols concedí al seu fill la lloctinència del regne.
 
== Agramontesos i beaumontesos ==
Des de mitjan [[segle XIV]], el Regne de Navarra estava dividit en dues faccions que representaven, en certa manera, les diferents mentalitats de la gent de la muntanya i la gent de la plana. Les dues faccions eren senyorejades per les cases de llinatge reial dels Agramont i dels Beaumont, d'on deriva el nom d'agramontesos i beaumontesos amb què eren denominades. Amb la mort de la reina Blanca el 1441, la guerra civil navarresa va enfrontar els agramontesos de Pedro de Agramont, partidaris del reide [[Joan el Sense Fe]], i els beaumontesos, partidaris de Carles.
 
Més tard, el [[1512]], els agramontesos ajudarien [[Ferran el Catòlic]] en la incorporació definitiva del regne de Navarra a la [[Corona d'Aragó]] i posteriorment al regne de Castella ([[1515]]).
 
== El desenllaç de la guerra ==
[[Joan IIel Sense Fe]] derrota definitivament Carles en la [[batalla d'Oibar]] el [[1451]], on Carles fou fet presoner i desheretat<ref>{{es}} Jesús María Usunáriz Garayoa, ''[http://books.google.cat/books?id=LT1RaZEqhR8C&pg=PA89&dq=batalla+navarra+1452&hl=ca&ei=w5iOTL7oApCRONjquIoL&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ#v=onepage&q=batalla%20navarra%201452&f=false Historia breve de Navarra]'', p.89</ref> onper Carlesl'exèrcit foud'[[Alfons fet presonerd'Aragó i desheretatd'Escobar]].<ref>{{ref-llibre |cognom=de Gurrea y Aragón |nom=Martín |títol=Discursos de medallas y antiguedades |editorial=Viuda e Hijos de M. Tello |any=1902 |pàgines=VII}</ref>
 
Un cop Carles fou alliberat el 1452, la reina [[Joana Enríquez]] li va mostrar tota l'animadversió possible, i conspirà contra ell per tal que el fill que en aquells moments acabava de parir, l'infant [[Ferran el Catòlic|Ferran]] fos l'hereu del regne. Carles llavors marxà cap a [[Nàpols]] per restar sota la protecció del seu oncle, [[Alfons el Magnànim]].