Panzerfaust: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
m Espais durs
Línia 18:
[[Fitxer: Tali-Ihantala.jpg|miniatura|Soldats finlandesos, els sergents Kaarlo Niemelä (esq.) i Heino Nikulassi (dreta), portant ''' Panzerfausts ''' a coll a [[Tali-Ihantala]]. Darrere d'ells un tanc soviètic [[T-34]] destruït.]]
 
* ''' Panzerfaust 30 Klein: '''primer model de la sèrie i també el més perillós d'utilitzar pel seu poc perfeccionament. De 103  cm de longitud, llançava un projectil de 3,1  kg. de pes, capaç de perforar 140  mm de blindatge d'acer, amb una inclinació de 30 º, a 30 m de distància. Aquesta va ser la versió original, que es va lliurar per primera vegada a l'estiu [[1943]]. El "30" va ser indicatiu de l'abast nominal màxim de 30 metres. Tenia un tub de 4,4 cm de diàmetre que contenia 95 g de propelent, que s'acumulava en un projectil de 2,9 kg que portava 800 grams d'explosiu. El projectil viatjava a 30 metres per segon. Podria penetrar 150 mm d'armadura. L'arma completa pesava 25/03 kg.
 
*''' Panzerfaust 60: '''model 30 modificat, de construcció més reeixida i més segur. La mira estava graduada per a tres distàncies: 30, 60 i 80 [[Metre|m.]] Era capaç de perforar fins a 200  mm d'acer amb un angle d'inclinació de 30 º. A partir d'aquest model, el tub de llançament, que en els tipus anteriors era un sol ús, es recuperava per construir noves armes. Aquesta va ser la versió més comuna, i la producció va començar a l'agost, [[1944]]. Tenia un abast pràctic de 60 metres de muda, encara que amb una velocitat màxima de 45 metres per segon, el Cap de Guerra necessitaria un terç de segon per aconseguir un tanc en aquest rang. Per assimilar la major velocitat, el diàmetre del tub es va incrementar a 5 cm i es van usar 134 g de propelent. També tenia un millor mecanisme de visió i gallet. L'arma pesava ara 06/01 kg. Podria derrotar 200mm d'armadura.
 
*''' Panzerfaust 100: '''preparat per a un llançament a 50, 100 i 150 m, era capaç de destruir qualsevol carro enemic en un radi de 80 [[Metre|m.]] De poc més d'1 m de longitud. Aquesta va ser la versió final. Es van produir grans quantitats, des de novembre [[1944]] d'ara endavant. Tenia una autonomia nominal màxima de 100 metres. 190 g de propelent empalmen l'ogiva a 60 metres per segon des d'un tub de 6 cm de diàmetre. La mira tenia orificis per 30, 60, 80 i 150 metres, i tenia pintura lluminosa per facilitar el comptatge fins a la correcta en la foscor. Aquesta versió pesava 6 kg i podia penetrar 220 mm d'armadura.