Revisió del 12:26, 27 nov 2019 modifica Paucabot (discussió \| contribucions) Buròcrates, Administradors 969.943 edits m Revertides les edicions de Dima1421. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió ← Edició anterior		Revisió del 12:12, 25 gen 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.427.593 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 33: [[John Locke]], filòsof anglès de finals del segle XVII, també es va ocupar d'aquestes qüestions en la seva obra ''Assaig sobre l'enteniment humà''. L'alemany [[Gottfried Wilhelm Leibniz\|Gottfried Leibniz]] discuteix aquesta obra en els seus ''Nous assaigs sobre l'enteniment humà''. [[Berkeley]] segueix parcialment Locke en el seu ''Tractat sobre els principis del coneixement humà'' (1710). [[David Hume]], que potser podria considerar-se com el principal filòsof de llengua anglesa, va fer el mateix en la primera part del seu ''Tractat de la naturalesa humana'' i en la seva ''Investigació sobre l'enteniment humà''. Una mica més tard, l'alemany [[Emmanuel Kant]] publica el 1781 el seu monumental i molt influent ''[[Crítica de la raó pura]]''. Des de mitjans del [[{{segle \|XIX]]\|s}}, potser començant amb les reflexions metodològiques de l'astrònom britànic [[William Whewell]], com al llarg del [[segle XX\|XX]], molts esforços es dediquen a l'estudi del coneixement científic. Sorgeix així la [[filosofia de la ciència]], que en realitat és una branca de l'epistemologia tradicional (teoria del coneixement). Aquest tipus d'estudis aviat es veuen complementats amb d'altres sobre història de les ciències, i més tard, sobre [[sociologia de la ciència]]. Les investigacions contemporànies distingeixen dos tipus principals de coneixement:

Epistemologia: diferència entre les revisions