Revisió del 02:02, 26 nov 2019 modifica Manlleus (discussió \| contribucions) Autopatrullats 100.910 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 13:24, 25 gen 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.419.718 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 7: Els ferrocarrils poden dur una locomotora o més d'una, acoblades al davant o en configuració ''push pull'' (una al davant i l'altra a la cua). Els vagons poden ser arrossegats o autopropulsats ([[automotors]]). El seu desenvolupament es va produir a la primera meitat del [[{{segle \|XIX]]\|s}}, com a element de la [[Segona Revolució Industrial]], aprofitant l'avantatge tècnic que suposa el baix [[coeficient de rodament]] metall sobre metall –de l'ordre de 3 per 1.000 i molt inferior al coeficient de rodament sobre carretera. La seva implantació causà una transformació completa de la societat en permetre el transport de persones i mercaderies amb un baix cost i de forma regular i segura. El tren ha tingut una gran influència en el desenvolupament de moltes societats; el seu ús i importància varia segons l'època. Ha format part essencial de moltes nacions i ha presentat un gran avantatge en la industrialització, en comparació amb els països que no han disposat d'aquest mitjà de transport. Línia 115: Des de llavors es van començar a construir les grans línies ferroviàries de [[Ample ferroviari ibèric\|via ampla]] que unien els centres productors industrials amb els mercats [[Catalunya\|catalans]], [[Espanya\|espanyols]] i [[Europa\|europeus]]. Es van desplegar les grans vies fèrries a l'entorn de Barcelona ([[Barcelona]]-[[Granollers]], [[Barcelona]]-[[Martorell]] i [[Barcelona]]-[[Terrassa]]); la [[Companyia del Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona\|línia de Reus a Tarragona i Lleida]] (que l'any [[1865]] havia arribat a [[Vimbodí]]); i es va prolongar la línia de [[Martorell]] fins a [[Tarragona]] i posteriorment fins a [[Tortosa]]. Als anys [[Dècada del 1850\|cinquanta]]-[[Dècada del 1860\|seixanta]] del [[{{segle \|XIX]]\|s}} es va construir un total de 795 quilòmetres de '''vies fèrries''' a un ritme molt accelerat que es va frenar a partir de la crisi econòmica del [[1866]], la qual va paralitzar la construcció durant un decenni. En les últimes dècades del segle es va reprendre la construcció dels ferrocarrils i es van desplegar un total de 418 km de via. Es van acabar línies a mig construir i es van produir fusions empresarials, com la de les companyies de Barcelona a Tarragona i de Barcelona a França (''[[Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França\|Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia]]''), que va completar la línia de [[Girona]] a [[França]]. Es va posar en explotació la línia de Granollers a les mines de Sant Joan de les Abadesses. I es va acabar la [[Companyia del Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona\|línia de Reus a Tarragona i Lleida]]. L'única línia nova va ser la de Barcelona a [[Vilanova i la Geltrú]] i a [[Valls]], que va enllaçar amb la de Barcelona a Tarragona. Del [[1887]] al [[1898]] es va prolongar el ramal de la línia de Barcelona a Valls i Reus fins a l'enllaç amb la inacabada línia de Saragossa a La Puebla de Híjar. En finalitzar el segle s'havien construït 1.834 quilòmetres. A més, des de la fi del [[{{segle \|XIX]]\|s}} es van construir també ferrocarrils secundaris d'[[ample ferroviari internacional]]. Primer, el [[Ferrocarril de Sarrià a Barcelona\|ferrocarril de Barcelona a Sarrià]] ([[1863]]). Després, el de [[Manresa]] a [[Olvan]] i [[Guardiola de Berguedà\|Guardiola]] ([[1885]]-[[1904]]). El [[1895]], el que va unir [[Olot]] amb altres poblacions de [[la Garrotxa]] i amb l'estació de via ampla de [[Girona]] (línia [[Barcelona]]-[[Portbou]]). El [[1887]], el de [[Palamós]] a [[Girona]] i [[Banyoles]]. El [[1892]], el de [[Sant Feliu de Guíxols]] a [[Girona]], que transportava les matèries primeres i els productes elaborats de la indústria del suro del [[Baix Empordà]]. I el [[1887]], el de [[Reus]] a [[Salou]]. La construcció del ferrocarril a Catalunya va afavorir la creació d'empreses com ''[[La Maquinista Terrestre i Marítima\|La Maquinista Terrestre y Marítima]]'', i va connectar la indústria catalana amb el mercat interior espanyol.

Ferrocarril: diferència entre les revisions