Germànics: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles
m Errades gramaticals
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Advanced mobile edit
Línia 55:
Hi ha dificultat a conèixer la seva forma de vida, només disposem de fonts romanes. [[Tàcit]], una de les fonts, no va conèixer els bàrbars, ho explica per relats dels soldats i comerciants. Més directament, tenim coneixement a través de l'[[arqueologia]].
 
* '''L'hàbitat''': els pobles germànics vivien en zones amb un [[clima]] extrem, amb molta pluja i fred, i amb boscos i pantans, de manera que l'[[agricultura]] era sobretot de cereals en zones petites artigades i en valls fèrtils dels rius, i la [[ramaderia]] basada en la [[pastura]] d'ovelles, porcs i vaques. Pel que fa als poblats, se sap que els pobles germànics, en el seu inici, no formaven grans aglomeracions.
 
* '''L'organització social''': era una organització guerrera i tribal, en què la cèl·lula principal se centrava en la [[família]], ([[monògama]] i [[patriarcal]]). Pel que fa al treball de la terra, anava a càrrec de les dones, nens i ancians, mentre que l'home es dedicava a la guerra i a la caça.
Línia 62:
 
* '''L'organització suprafamiliar o comunitat''': aquesta exercia qualsevol activitat administrativa, governamental o judicial.
La base de [[govern]] era la [[democràcia militar]], comandada per un cap elegit a votació, i el principal costum social era el [[banquet]], reunions en què es menjava, bevia i es prenien les decisions o s'empravaimpartia la justícia. En aquesta última, es castigava la traïció, la covardia i els atemptats en contra de l'honor i la moral; i es practicava l'anomenada '''''faida''''' o [[venjança]] de les ofenses a algun representant de la [[comunitat]].
 
En aquesta comunitat, la majoria de persones eren lliures i amb els mateixos drets i obligacions, però entre aquestes esse'n distingien unes poques, els anomenats '''''edelinge''''', que arribaven a tenir esclaus; i el cap militar, que si tenia èxits formava un seguici de guerrers al seu voltant ('''gefolge'''), la funció del qual era la de robar i obtenir tributs de les comunitats veïnes.
 
== Llengua i literatura ==