Revisió del 18:55, 15 nov 2019 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.784.182 edits m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi ← Edició anterior		Revisió del 00:10, 29 gen 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.419.718 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 5: == Història == [[Fitxer:Fragonard,_The_Swing.jpg\|miniatura\|esquerra\|''[[El gronxador (Fragonard)\|El gronxador]]'', obra mestra de [[Jean-Honoré Fragonard\|Fragonard]], on es recull l'esperit refinat, exòtic i sensual propi del Rococó.]] El seu precedent se situa als inicis del [[{{segle \|XVIII]]\|s}}, coincidint amb la regència de [[Felip d'Orleans (II duc d'Orleans)\|Felip d'Orleans]], quan varen començar els tímids canvis que anunciaven el final de l'estil tardo [[barroc]] i la seva evolució cap a l'expressió d'un gust més contemporani, independent i hedonista, contraposat a l'art oficial, inflexible i ostentós del regnat de [[Lluís XIV]].<ref>Schönberger, Arno: pàg. 53 </ref> La transició del Rococó, també conegut com l''''[[estil Lluís XV]]''', a noves formes i expressions artístiques, va començar cap al 1760. Les excavacions entre [[1738]] i [[1748]] de [[Pompeia]] i [[Herculà]], i la seva divulgació, varen despertar una veritable fascinació pel ''"gust a la grega"'', embrió del que, un cop consolidat, coneixeríem com a [[Neoclàssic]], i que coincideix amb el regnat de [[Lluís XVI]]. Línia 97: === Orfebreria === [[Fitxer:St. Johann Nepomuk.jpg\|miniatura\|Església de Sant Joan Nepomucè a [[Munic]] per E.Q. Asam.]] Va ser França la que va assumir el lideratge en qüestió de joies, al [[{{segle \|XVIII]]\|s}} es van anar adaptant als nous estils molt més delicats amb grans calats i fantasies, progressivament va anar desapareixent l'esmaltatge del revers de les joies típic de l'[[orfebreria]] barroca, passant a una llibertat reproduint petxines, flors i volutes a tota classe de joies i amb formes completament asimètriques. S'escollien els metalls d'acord amb les pedres, és a dir l'[[plata\|argent]] per als [[diamant]]s i l'[[or]] per a les [[gemma\|pedres de color]]. Un dels dissenyadors parisencs més importants va ser Augueste Duflos, entre els italians hi ha Carlo Ciampoli i Girolamo Venturi. On es va allargar més aquest estil aplicat a la joieria va ser a la península Ibèrica, que va continuar sent molt popular fins aproximadament l'any [[1765]].<ref>DD.AA.,(1989), ''Orfebreria del Siglo XVIII'',Barcelona, Editorial Planeta-Agostini,{{ISBN\|84-395-1227-9}}</ref> == El rococó a Alemanya == Un dels escultors importants va ser Andreas Schlüter realitzant entre altres les ''Màscares de Guerrers'' del pati de l'Armeria de [[Berlín]]. Egid Quirin Asam (1692-1750) va ser un altre representant de l'escultura barroca alemanya, destaca en la decoració de ''l'església de Rohr'', la restauració de la ''catedral de Freising'' i l'església de Sant Joan Nepomucè de [[Munic]].<ref>''Historia universal del Arte, Barroco y Rococo'', vol. 7, ed. Planeta, 1987 {{ISBN\|84-320-6687-7}}, pàg.218 </ref> Línia 165: Als Països Catalans i, especialment a Barcelona, la coincidència d'aquest període amb la postguerra provocà una intervenció directa dels arquitectes militars en les tasques de reconstrucció i l'obra nova tindrà un caràcter militar ([[Parc de la Ciutadella\|ciutadella de Barcelona]], [[castell de San Fernando]] de [[Figueres (Alt Empordà)\|Figueres]]). Aquesta situació reduirà de forma notable el desenvolupament d'artistes dels Països Catalans. L'esclat d'obra civil que es produeix més tard, cap a mitjan [[{{segle \|XVIII]]\|s}}, ja té un incipient estil [[neoclàssic]]. === Arquitectura i escultura ===

Rococó: diferència entre les revisions