Rococó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
m Plantilla |
||
Línia 5:
== Història ==
[[Fitxer:Fragonard,_The_Swing.jpg|miniatura|esquerra|''[[El gronxador (Fragonard)|El gronxador]]'', obra mestra de [[Jean-Honoré Fragonard|Fragonard]], on es recull l'esperit refinat, exòtic i sensual propi del Rococó.]]
El seu precedent se situa als inicis del
La transició del Rococó, també conegut com l''''[[estil Lluís XV]]''', a noves formes i expressions artístiques, va començar cap al 1760. Les excavacions entre [[1738]] i [[1748]] de [[Pompeia]] i [[Herculà]], i la seva divulgació, varen despertar una veritable fascinació pel ''"gust a la grega"'', embrió del que, un cop consolidat, coneixeríem com a [[Neoclàssic]], i que coincideix amb el regnat de [[Lluís XVI]].
Línia 97:
=== Orfebreria ===
[[Fitxer:St. Johann Nepomuk.jpg|miniatura|Església de Sant Joan Nepomucè a [[Munic]] per E.Q. Asam.]]
Va ser França la que va assumir el lideratge en qüestió de joies, al
== El rococó a Alemanya ==
Un dels escultors importants va ser Andreas Schlüter realitzant entre altres les ''Màscares de Guerrers'' del pati de l'Armeria de [[Berlín]]. Egid Quirin Asam (1692-1750) va ser un altre representant de l'escultura barroca alemanya, destaca en la decoració de ''l'església de Rohr'', la restauració de la ''catedral de Freising'' i l'església de Sant Joan Nepomucè de [[Munic]].<ref>''Historia universal del Arte, Barroco y Rococo'', vol. 7, ed. Planeta, 1987 {{ISBN|84-320-6687-7}}, pàg.218 </ref>
Línia 165:
Als Països Catalans i, especialment a Barcelona, la coincidència d'aquest període amb la postguerra provocà una intervenció directa dels arquitectes militars en les tasques de reconstrucció i l'obra nova tindrà un caràcter militar ([[Parc de la Ciutadella|ciutadella de Barcelona]], [[castell de San Fernando]] de [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]]). Aquesta situació reduirà de forma notable el desenvolupament d'artistes dels Països Catalans.
L'esclat d'obra civil que es produeix més tard, cap a mitjan
=== Arquitectura i escultura ===
|