Gubbio: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -llegat pontifici +legat pontifici
m Espais durs
Línia 10:
[[Pipí el Breu]], primer, i [[Carlemany]] després, la van incloure en el territoris cedits a l'Església, i fou governada pels seus bisbes fins a la segona meitat del segle XI, quan l'autoritat del comú, format per les famílies burgeses locals, i de tendència gibelina, es va afermar; la política expansiva de la ciutat, llavors anomenada Agobbio, la va enfrontar amb [[Perusa]] (Perugia); una confederació de ciutats dirigida per Perusa va atacar Gubbio el [[1151]], però foren derrotats miraculosament, cosa que es va atribuir a la intercessió divina del bisbe Ubaldo Baldasini ([[1080]]-[[1160]]).
 
El [[1163]] l'emperador [[Frederic  I del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic  I]] va sancionar el reconeixement jurídic de Gubbio sota tot el territori que dominava; el [[1191]] [[Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric IV]] va absoldre la ciutat per un acte de rebel·lió contra l'emperador i va reconèixer i ampliar la concessió de Frederic  I.
 
En els següents anys Gubbio va controlar el territori fins a [[Cagli]] i [[Certaldo]]. Al segle XII el govern dels cònsols, representants de la burgesia local, fou substituït per un podestà que representava al comú i exercia el poder únic que abans es repartien els cònsols. El [[1237]] es va produir una revolta antiimperial i vers el [[1250]] els treballadors i artesans, enfrontats amb el govern del comú, van crear el seu propí comú (''Comune del popolo'') que organitzava les seves pròpies assemblees legislatives i nomenava el seu propi cap (el ''capitano del popolo'').