Front occidental (Primera Guerra Mundial): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎top: normalitzar peu foto, replaced: peu_de_foto → peu AWB
m Toponímia
Línia 29:
A l'inici de la guerra l'exèrcit alemany va executar una versió modificada del [[Pla Schlieffen]], dissenyat per atacar amb rapidesa França a través de Bèlgica, abans de girar cap al sud per envoltar l'exèrcit francès a la frontera alemanya.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mombauer |nom=Annika |títol=Helmuth Von Moltke and the Origins of the First World War |url=http://books.google.cat/books?id=t4gDyLfeUEQC&pg=PA100&dq=Schlieffen+Plan+marne&hl=ca&sa=X&ei=Mv_bUsaSK6ev0QW8kIHQDg&ved=0CF8Q6AEwBg#v=onepage&q=Schlieffen%20Plan%20marne&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=2001 |pàgines=250 |isbn=0521791014}}</ref> L'objectiu final era aconseguir arribar a París i la rendició de França en poques setmanes per, llavors, centrar l'esforç bèl·lic al [[Front oriental (Primera Guerra Mundial)|front oriental]], inicialment amb molts menys efectius. Els set exèrcits desplegats a l'oest, sota el comandament dels generals [[Alexander von Kluck]] i [[Karl von Bülow]], van atacar Bèlgica el [[4 d'agost]] de [[1914]]. [[Luxemburg]] havia estat ocupat sense oposició el [[2 d'agost]]. La primera batalla a Bèlgica va ser el [[setge de Lieja]], que va durar del 5 al 16 d'agost. El cinturó dels [[forts de Lieja]] va sorprendre l'exèrcit alemany per la seva capacitat de resistència. Després de la caiguda de [[Lieja]], la major part de l'exèrcit belga es va retirar cap a [[Anvers]] i [[Namur]]. Encara que l'exèrcit alemany va circumval·lar Anvers, va continuar sent una amenaça per al seu flanc.
 
Per la seva banda, el pla ofensiu francès, el [[Pla XVII]], tenia per objectiu capturar [[Alsàcia]] i [[Lorena]] després de l'esclat de les hostilitats. El 7 d'agost França atacà Alsàcia amb l'objectiu d'arribar a [[Mülhausen|Mulhouse]] i [[Colmar]]; l'ofensiva principal es va llançar el [[14 d'agost]] amb un atac del Primer i Segon exèrcits contra la [[Lorena]] i el [[Saar]]. Seguint el [[Pla Schlieffen]], els alemanys es van retirar lentament en aquesta zona del front, a diferència de la ràpida ofensiva a la zona nord, provocant les màximes pèrdues als francesos. Els francesos van avançar cap al [[Saar]] i van intentar capturar [[Saarburg]] abans de ser repel·lits. Els francesos havien capturat [[Mülhausen]], però la van abandonar per ajudar les debilitades forces de la Lorena.
 
Després de travessar [[Bèlgica]], [[Luxemburg]] i les [[Ardenes (departament)|Ardenes]], l'exèrcit alemany penetrà, a final d'agost en territori francès, on es trobaren amb l'exèrcit francès, sota el comandament de [[Josep Joffre]] i les primeres sis divisions del [[Cos Expedicionari Britànic]] (British Expeditionary Force, BEF), sota el comandament de [[John French]]. Els enfrontaments que se'n seguiren es coneixen amb el nom de [[batalla de les fronteres]], les accions més importants de la qual foren la [[batalla de Charleroi]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Herwig |nom=Holger H. |títol=The Marne, 1914: The Opening of World War I and the Battle That Changed the World |url=http://books.google.cat/books?id=_jOw5DHxwVsC&pg=PR1&dq=charleroi+battle+august+1914&hl=ca&sa=X&ei=zPTaUoSDPcSP0AWrhIDADw&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=charleroi%20battle%20august%201914&f=false |llengua=anglès |editorial=Random House LLC |data=2009 |pàgines=122 |isbn=1588369099}}</ref> on el V exèrcit alemany quedà pràcticament destruït després de tres dies, i la [[batalla de Mons]], on el BEF aconseguí deturar l'avenç alemany durant només mig dia. A continuació es produí una retirada general de francesos i britànics cap al riu [[Marne]].