Guerra de Successió Espanyola: diferència entre les revisions

[[Setge de Barcelona (1713-1714)|Barcelona]], on s'havien aplegat molts combatents valencians, fou assetjada el [[25 de juliol]] de [[1713]] per les forces de [[Restayno Cantelmo Stuart]], el ''duc de Pòpuli''.<ref>{{es}} Antonio Mestre, ''[http://books.google.cat/books?id=OTlEY4fUQY4C&pg=PA578&lpg=PA578&dq=restayno+cantelmo&source=bl&ots=eCnZE0S8Mn&sig=65WoTBOfROPDKxoPXeIQo_fnG2A&hl=ca&ei=8VqlTNaANsqj4QbKjuWRDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CBsQ6AEwAQ#v=onepage&q=restayno%20cantelmo&f=false Historia, fueros y actitudes políticas: Mayans y la historiografía del XVIII]'', p.578</ref> S'escollí el [[Antoni de Villarroel i Peláez|general Villaroel]],{{sfn|Hernàndez i Cardona|Riart i Jou|Rubio i Campillo|2010|p=62}} militar borbònic fins a l'ofensiva de [[1710]], comandant de l'exèrcit català ajudat, entre altres, pel valencià [[Joan Baptista Basset]]. La situació del Principat esdevingué progressivament més inestable per als borbònics a causa de les revoltes i l'aixecament de milers de persones arreu del país que lluitaren contra la invasió; així, l'Exèrcit de les Dues Corones fou incapaç d'aturar les guerrilles de la [[Plana de Vic]] i el [[Lluçanès]], per la qual cosa el duc de Pòpuli hagué de mobilitzar tropes destinades al setge de Barcelona, fet que n'afeblí el bloqueig i permeté importants connexions entre la ciutat i la resistència de l'interior del país. A nivell marítim el setge fou ineficaç mentre fou possible l'arribada de queviures, [[pólvora]] i municions de [[Mallorca]].

 

 

Davant que anaven anticipant la consumació de la traïció anglesa es va convocar a [[Barcelona]] el [[30 de juny]] de 1713 una Junta de Braços (Junta de Braços) per deliberar si Catalunya havia de sotmetre a Felip V o prosseguir la guerra en solitari.{{sfn|Albertí|2006 (1964)|p=125}} El 5 de juliol el Braç Reial va emetre el seu veredicte proposant que es continués la guerra i el 6 de juliol va fer el mateix el Braç militar.