Diferència entre revisions de la pàgina «Tercera Guerra Carlina»

m
Bot elimina enllaços buits de plantilles
m (robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi)
m (Bot elimina enllaços buits de plantilles)
El 16 de juliol [[Carles de Borbó i Àustria-Este|Carles VII]] torna a Navarra,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Gonzalez Chamorro |nom=Javier |títol=Bitarte: humanidades e historia del conflicto vasco-navarro : fueros, constitución y autodeterminación |url=http://books.google.cat/books?id=YgkZoOjO3gMC&pg=PA177&dq=Carlos+VII+julio+1873&hl=ca&sa=X&ei=7foaT4PKBsrLhAeZuZisDA&ved=0CD0Q6AEwAg#v=onepage&q=Carlos%20VII%20julio%201873&f=false |llengua=castellà |editorial=Chamorro Ediciones |data=2009 |pàgines=p.177 |isbn=8461307119 }}</ref> i es va reactivar la revolta al País Basc i Navarra.<ref name=Oyarzun>[[#Oyarzun|Oyarzún (1969)]]:p.377</ref> Carles VII establí la capital a [[Estella-Lizarra]] i iniciant un nou [[Setge de Bilbao (1873)|Setge de Bilbao]].
 
L'estiu de [[1873]], [[Isidre Pàmies i Borràs|Isidre Pàmies]], ''Cercós'' amb la seva partida va recórrer el [[camp de Tarragona]] i el [[Priorat]] cobrant contribucions i enderrocant les fortificacions de Marsá,<ref name=tresvuitset>[[#Narracion|Cuerpo de estado mayor (1887)]]:p.387</ref> i després de [[Combat de l'Albiol|derrotar els liberals]] a [[l'Albiol]] el [[2 de setembre]] de [[1873]], i la [[batalla de Prades]], on ''Cercós'' morí en combat.<ref>{{ref-web|url=http://www.albiol.info/?p=1039 |títol=Isidre Pàmies i Borràs “Cercós”. El guerriller aleixarenc |consulta=4/1/2013 |obra= |editor=Albiol.info |data= |llengua= }}</ref>
 
Les tropes dels carlins catalans comandades per [[Rafael Tristany]] prengueren [[Castellciutat]],<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Els Castells Catalans |volum=vol.6 |url=http://books.google.cat/books?id=cdcpAQAAMAAJ&q=tristany+1874+castellciutat&dq=tristany+1874+castellciutat&hl=ca&sa=X&ei=o4MKUtr1GYuS7Abi5IDwDA&ved=0CEYQ6AEwAw |llengua= |editorial=R. Dalmau |data=1979 |pàgines=1190 |isbn=}}</ref> [[Vic]], [[Manresa]] i [[Batalla del Toix|Olot]] davant la impotència i desesperació dels govern de Madrid. Aquestes conquestes oferiren als carlins el domini d'una gran part de tota la Catalunya interior mentre les forces lleials al govern de Madrid amb prou feines tenien capacitat per assegurar les ciutats costaneres.
El [[pronunciament]] d'[[Arsenio Martínez-Campos Antón|Arsenio Martínez Campos]] el 1874 [[Restauració borbònica|restablí la monarquia]] i la [[Dinastia Borbó|dinastia borbònica]] en el fill d'[[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], el rei [[Alfons XII d'Espanya]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Grau |nom=Jaume |títol=Carlinades: El "Far West" a la Catalana |url=http://books.google.cat/books?id=cY3FeeZ-46oC&pg=PA109&dq=Arsenio+Mart%C3%ADnez+Campos+1874+monarquia++Alfonso+XII&hl=ca&sa=X&ei=E74XUcv3F6SW0QWO1oCoCw&ved=0CEsQ6AEwBA#v=onepage&q=Arsenio%20Mart%C3%ADnez%20Campos%201874%20monarquia%20%20Alfonso%20XII&f=false |editorial=Cossetània Edicions |data=2007 |pàgines=p.109 |isbn=8497912659}}</ref>
 
El gener de [[1875]] la columna de Martí Miret va [[Assalt de Granollers|assaltar Granollers]],<ref>{{ref-web|url=http://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/13695/carlins/prenen/granollers |títol=Els carlins prenen Granollers |consulta=1/1/2013 |obra= |editor=Nació Digital |data=27/06/2012 |llengua= }}</ref> i finalment la guerra a Catalunya acabà l'estiu de [[1875]] quan [[Olot]] i [[La Seu d'Urgell]] van caure en mans de les tropes isabelines d'[[Arsenio Martínez-Campos Antón|Arsenio Martínez-Campos]] i [[Joaquim Jovellar i Soler]],<ref name=HPE>{{Ref-llibre |cognom=Avilés Farré |nom2=Juan |cognom2=Elizalde Pérez-Grueso |nom3=María Dolores |cognom3=Sueiro Seoane |nom=Susana |títol=Historia política de España, 1875-1939 |url=http://books.google.cat/books?id=c4PpYAZjbTsC&pg=PA45&dq=olot+martinez+campos+1875&hl=ca&sa=X&ei=j3AvT8yiIMm2hAfIsaDbCg&ved=0CDsQ6AEwAQ#v=onepage&q=olot%20martinez%20campos%201875&f=false |llengua=castellà |editorial=Ediciones AKAL |data=2002 |pàgines=vol.1, p.45 |isbn=8470903209 }}</ref> i a [[Navarra]] i al [[País Basc]] l'ofensiva s'inicià l'hivern de 1875, i s'acabà quan Arsenio Martínez-Campos va entrar a la vall del [[Bidasoa]], i [[Fernando Primo de Rivera y Sobremonte]] a Estella-Lizarra, la capital del [[carlisme]], que va caure el [[19 de febrer]] de [[1876]].<ref name=HPE/> El mateix [[Alfons XII d'Espanya]] va posar-se al capdavant dels dos exèrcits, que prengueren [[Donostia]] i [[Pamplona]], i [[Ramon Cabrera i Grinyó]] va reconèixer com a rei a Alfons XII.<ref name=HPE/>
 
== Fronts de combat ==
497.438

modificacions