Buc (nàutica): diferència entre les revisions

 

 

El '''buc''' és el cos d'un [[vaixell]] estanc a l'aigua (qualitat que permet la flotabilitat de tot el vaixell) i té una resistència estructural adequada per a resistir les forces que actuen sobre ell.<ref name="GEC">{{GEC|0165041|buc}}</ref>

 

== Descripció ==

Està compost per la [[quilla (nàutica)|quilla]], les [[quaderna|quadernes]], la roda de proa, la roda de popa, les [[varenga|varengues]] (parets del [[doble fons]] transversals), els [[bau|baus]], el folre exterior i la [[Coberta (vaixell)|coberta]]. El buc no inclou l'[[Aparell (nàutica)|aparell]]. El buc pot ser de fusta, ferro, acer, goma, formigó, polièster, fibra de vidre, alumini, entre altres materials.

 

=== Bucs de canyes o de papir ===

Potser els primers bucs pròpiament dits van ser construïts pels antics egipcis, que el 3000 aC van saber muntar taulons de fusta formant un buc

Les barques de canyes, de papirs, de boga, de vímet o de materials similars foren l'evolució natural dels rais primitius. Sovint el sistema d'unió dels elements flotants consistia en tires del mateix material.

 

 

==== Planxes encadellades sense fiador i cosides ====

Un dels sistemes de construcció de bucs més antics basat en peces de fusta unides emprava conjuntament dues tècniques d'unió:

 

 

=== Encadellats fenicis ===

El [[derelicte d'Uluburun]], a més de ser el més antic, és un exemple d'aquesta manera de construcció.

 

 

Les dues variants més importants en la construcció dels bucs medievals fan referència a la disposició de les llates del folre. Hi ha dos tipus predominants: bucs amb folre tinglat i bucs amb folre llis (format per planxes juxtaposades sobre una estructura de quadernes).

=== Folre tinglat ===

 

 

=== Vaixells grans ===

1, suport de l'arbre mestre o major; 2, corba de subjecció de la carlinga de l'arbre (carlinga=paramola); 3, quilla i sobrequilla; 4, clau de l'arbre ; 5, banc o bancada; 6, travessa per engrillonar<ref name="moll12">[http://moll.mandevila.eu/engrillonar DCVB: Engrillonar]</ref> els remers; 7, banqueta per a suport dels peus dels remers; 8, corba; 9, bacallar; 10, coberta; 11, trancanell; 12, cinta; 13, postisses; 14, batallola; 15, batallola per a les pavesades; 16, folre ]]

De manera semblant a les èpoques anteriors, els bastiments medievals poden classificar-se en tres grups:

 

== Composició ==

El buc que com abans s'ha dit,és la closca exterior de la nau, i consisteix en una supefície estanca de un determinat gruix, que és completament impermeable en la part submergida (obra viva) i té, generalment, formes estudiades perquè el vaixell es pugui moure amb prou facilitat dins l'aigua.

 

 

== Estructures ==

L’estructura del buc ha de ser dissenyada per tenir en compte les restriccions a diferents escales.

 

=== Fusta ===

 

 

És el material de construcció històric, però també el menys resistent quan s’utilitza en la construcció convencional (fusta massissa). D'altra banda, en glulam, la seva resistència és equivalent o fins i tot superior a la composta per a un pes proper. La tècnica de fusta modelada consisteix en creuar capes de fusta tallada a rodanxes i / o xapes. Les capes estan subjectades per grapades i enganxades entre elles per coles que no necessiten xapat. S'utilitzen adhesius de poliuretà o resina de tipus epoxi , que saturen la fusta (penetren en tots els seus porus abans d'endurir-se). Amb un pes igual, els bucs de fusta modelats són més resistents que els laminats de polièster convencionals i requereixen molt poc manteniment (una pintura cada cinc anys). No hi ha risc d’osmosi (cap resina de polièster), ni risc de putrefacció (la fusta està saturada de resina), ni fissures que puguin aparèixer gràcies al creuament de les capes. Tot i el seu nom, es tracta d’un material molt modern que només s’ha utilitzat en vaixelleria de plaer des de la dècada de 1950. També s’utilitza el contraplacat, més aviat per a embarcacions de mida moderada (màxim 12-13 <abbr>m</abbr> ), sòlides però bastant no molt resistent a cops. Més aviat una durabilitat mitjana.