Encàustica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|200px -> |miniatura
Cap resum de modificació
Línia 11:
A la regió d'[[El-Fayum]], al nord d'Egipte, es van descobrir uns retrats de gran força expressiva, en sarcòfags de fusta, realitzats en encàustica. Són dels segles I i II. Els murals de Pompeia, després de molt temps d'especulacions, s'ha arribat a la conclusió que no van ser pintats a l'encàustica.
 
El seu ús és comú fins als segles VI i VII, i són exemples d'aquesta etapa les icones bizantines[[art romà d'Orient|romanes d'Orient]] del [[Monestir de Santa Catalina de la Muntanya Sinaí|monestir de Santa Caterina de ladel muntanyaMont Sinaí]]. Durant els segles següents i a partir del VIII i el IX, aquesta tècnica cau en desús fins que reapareix a començaments de l'edat mitjana. Un bon exemple d'icona pintada a l'encàustica és el de la ''Verge amb nen entronitzats, ''del monestir de Santa Caterina del [[muntanyaMont Sinaí]], a Egipte.
 
Torna a ser àmplia la seva utilització en els segles XVIII i XIX, especialment a Anglaterra i França. El pintor francès [[Eugène Delacroix]] (1798-1863) utilitza en moltes de les seves obres uns colors prèviament diluïts amb [[cera]]. Al {{segle|XX}}, el pintor, escultor i artista gràfic nord-americà [[Jasper Johns]] realitza encàustica sobre tela en obres que anuncien ja el [[Pop Art|''pop art'']]; així mateix, el pintor mexicà [[Maurici Toussaint]] utilitza aquesta tècnica és la seva obra, dins el moviment [[neomexicano|neomexicà]].