Basileu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Bot |
||
Línia 16:
== De l'antiguitat a l'edat mitjana ==
Els grecs feien servir la paraula «basileu» per referir-se als dos [[cònsol romà|cònsols]] que governaven la [[República Romana]], fet que denota que per als grecs, aquesta nació era una monarquia en tots els aspectes llevat del nom. Més endavant, a causa d'emprar aquest títol aplicat a l'[[Imperi Sassànida|emperador sasànida]],{{sfn|Chrysos|1978|p=35, 42}} els grecs van fer servir la paraula ''[[wikt:rex|rex]]'', copiada del llatí.{{sfn|
Abans de la caiguda de l'[[Imperi Romà d'Occident]], els grecs no feien servir la paraula basileu per designar l'emperador, sinó ''autocràtor''. Els emperadors romans d'Orient s'autoproclamaven ''autòcrates dels romans'' però també, amb el pas dels anys, van començar a dir-se basileus.
Línia 24:
El [[629]] [[Heracli]] va adoptar aquesta denominació per reemplaçar el títol llatí d{{'}}''[[august (títol)|augustus]]''{{efn|Quan els [[Antiga Roma|romans]] van conquerir el Mediterrani, el títol imperial ''Caesar Augustus'' fou de manera inicial traduït al grec per ''«Kaisar Sebastos»'' i més tard hel·lenitzat en la forma ''«Kaisar Augoustos»''.}} i va fer servir la fórmula de protocol {{polytonic|πιστὸς ἐν Χριστῷ βασιλεύς}} («emperador per la gràcia de Crist»).{{sfn|Chrysos|1978|p=31}} A partir de [[Justinià II]] ja va ser utilitzat com a títol oficial, paral·lelament al fet que el grec reemplacés progressivament al [[llatí]] en monedes i documents oficials.{{sfn|Chrysos|1978|p=32}} Malgrat la voluntat de canvi, les monedes no van variar fins a l'època de [[Lleó III (emperador)|Lleó III]] quan apareix la paraula ''«BASILEUS»'' gravada sobre la moneda bizantina amb grafies llatines, en lloc de l'anterior inscripció ''C.IMP.'', l'abreviació de ''Caesar Imperator''. Va ser més tard que l'[[alfabet grec|escriptura grega]] fou incorporada a les monedes.
El títol de basileu va ser motiu d'una gran controvèrsia quan [[Carlemany]] va ser coronat «emperador dels romans». La part oriental de l'imperi era dirigida per l'[[emperadriu Irene]], regenta del seu fill [[Constantí VI]]. La manera indigna com es va comportar Irene amb el seu fill, ja que li va fer rebentar els ulls i el va empresonar, afegit a l'aversió dels [[francs]] al concepte d'una emperadriu regnant, van generar una certa repulsió entre les dues parts.{{sfn|
=== Concepció divina ===
| |||