|
Començà a fer versos mentre era estudiant de batxillerat, influït per l'obra de [[Jacint Verdaguer]] i [[Joan Maragall]]. Quan acabà aquests estudis, començà a interessar-se en la filosofia. Participà en els [[Jocs Florals]] de Barcelona de [[1902]], on guanyà la Flor Natural amb el poema ''Idil·li''. El [[1904]] va publicar ''El llibre que conté les poesies de Francesc Pujols'', amb pròleg de [[Joan Maragall]], que veia en Pujols un representant de "[[la paraula viva]]".
El 1905 realitzà la seva primera conferència a l'[[Ateneu Barcelonès]] parlant del pintor [[Marià Pidelaserra]], iniciant així una trajectòria com a crític d'art agrupada posteriorment al llibre ''Recull de crítica artística'' ([[1921]]). Es distingeix com un dels primers defensors dde l'aleshores controvertit arquitecte [[Antoni Gaudí]], a qui consagra el llibre ''La visió artística i religiosa d'en Gaudí'' ([[1927]]), traduït al francès pel pintor [[Salvador Dalí]] i editat a [[Lausana]] el [[1970]]. Dalí es va sentir especialment captivat per la filosofia de Pujols: el 1960, va pintar l'obra a l'oli ''Cel Hiparxiològic'', i el 1974 va publicar el llibre ''Pujols per Dalí'', on es referia a les seves nombroses converses amb Pujols. Finalment, Dalí va erigir un monument a Francesc Pujols, davant l'entrada del seu [[Teatre-Museu Dalí|Teatre-Museu]] a [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]].
[[Fitxer:Figueres 15.jpg|miniatura|esquerra|Monument de [[Salvador Dalí|Dalí]] a Francesc Pujols]]
L'any [[1906]], amb el pseudònim Augusto de Altozanos, publica la seva única novel·la, ''El Nuevo Pascual o la Prostitución'', obra humorística, escrita en un castellà traduït directament del català. Viatja a [[Madrid]], on aprofundeix els seus estudis pictòrics i filosòfics, i coneix el polític [[Francesc Cambó]]. El [[1908]], de retorn a [[Barcelona]], comença a fer de crític d'art en diverses publicacions. Es funda la societat de [[Les arts i es artistes]], va ser-ne el seu secretari i impulsor. També freqüenta la Penya de l'[[Ateneu Barcelonès]], entitat de la qual serà secretari a partir de [[1924]], quan [[Pompeu Fabra]] n'era president. Participa en la fundació de l'agrupació Les Arts i els Artistes, i del setmanari ''[[Papitu]]''. En aquesta revista satírica, signa al principi amb el pseudònim "Arpol"<ref>{{Ref-web|url=http://www.lavanguardia.com/cultura/20150326/54428478688/llibres-de-l-index-recupera-arpoliques-del-polifacetico-francesc-pujols.html|títol=Arpoliques del polifacètic Francesc Pujols|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> un seguit de cròniques d'ironia transgressora –ironia que incorpora a la seva obra posterior, especialment en la prosa filosòfica– i n'esdevindrà director i responsable de l'evolució de la revista cap a la sicalipsi i l'erotisme. En el vessant teatral, publica ''El llibre de Job'' ([[1922]]), escrit en [[vers pitarresc]], i la tragèdia ''Medeia'' ([[1923]]).
L'any [[1918]], Francesc Pujols publica el ''Concepte General de la Ciència Catalana'', on estableix l'existència d'un corrent filosòfic autòcton, iniciat per [[Ramon Llull]] i continuat per [[Ramon Sibiuda]]; en aquesta obra hi figura la seva cèlebre profecia segons la qual els catalans són éssers d'excepció pel fet de ser fills de la terra de la veritat. {{cita|Perquè seran catalans, totes les seves despeses, on vagin, els seran pagades [...] i els oferiran l'hotel, el més preuat regal que se li pugui fer a un català quan viatja. Al cap i a la fi, i pensant-hi bé, més valdrà ser català que milionari.|Francesc Pujols}}
En anys successius escriu altres treballs filosòfics com ''L'evolució i els principis immutables'' ([[1921]]) o ''Hiparxiologi o Ritual de la Religió Catalana'' ([[1937]]). Després del seu matrimoni i el naixement del seu fill Faust, Francesc Pujols es trasllada, l'any 1926, a viure a Martorell, a la [[Torre de les Hores]], aquesta va ser de d'herència paterna, sense abandonar, però, la seva relació amb la ciutat de Barcelona, on hi anava cada dia. Mantenia una activitat cultural intensa escrivint en diverses publicacions de l'època: La veu, Diari de Catalunya, Pèl i Ploma, El Mirador... També passava moltes estones a [[l'Ateneu Barcelonès]].
Francesc Pujols freqüentava diverses personalitats com [[Josep Pla]] a qui va dictar les seves idees filosòfiques, a la Torre de les Hores, donant per resultat el "Sistema de Francesc Pujols. Manual d'Hiparxiologia" (1931).
La guerra civil trenca la vida de la família Pujols: elen Faust marxa al front, mor la seva dona i, en menys d'un any, va perdreperd també a la seva mare. AquestArran d'aquests fets van fer queva visquésviure sol fins que es va exiliar a França l'any 1939 a França. En un inici, va anar a Prada gràcies al suport del seu bon amic Pau Casals. Un mes després, va marxar cap a Montpeller on es va instal·lar a la Residence dels Intellectuels Catalans. A l'exili, coneix l'escriptor i farmacèutic Aleixandre Deulofeu. També dissertahi allàdisserta davant de joves intel·lectuals: Cirici Pellicer, Jaume Picas, Heribert Barrera i l'escriptor Artur Bladé. El 1942, en tornatornar a Catalunya, va estar un mes a la presó La modelModel de Barcelona. Després va poder recuperar la Torre de les Hores, on va viure fins a l'any 1962 quan va morir.
=== La Guerra Civil i el franquisme ===
|
