François Adrien Boieldieu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja infotaula |
m en francès correcte, replaced: La dame blanche → La Dame blanche (2) AWB |
||
Línia 2:
| nom = François Adrien Boieldieu
}}
'''François-Adrien Boïeldieu''' ([[Rouen]], [[16 de desembre]] de [[1775]] - [[Varennes-Jarcy]], [[8 d'octubre]] de [[1834]]) fou un [[compositor]] [[França|francès]]. Casat amb la ballarina [[Clotilde Mafleuray]], unió de la que va néixer un fill, [[Adrien Louis Víctor Boïeldieu|Adrien Louis]], i de la que se'n separà al cap de poc.
== Biografia ==
Línia 11:
Fill espiritual del compositor d'òperes i operetes [[André Ernest Modeste Grétry|Grétry]], Boïeldieu preferia les melodies sense ornaments superflus que feia reeixir amb una instrumentació lleugera però acurada i els diàlegs poètics. [[Hector Berlioz|Berlioz]] atribuïa a la música de Boïeldieu una «''elegància parisenca de molt bon gust''». El [[1800]], va obtenir un vertader èxit amb ''Le Calife de Bagdad''. El [[1804]], va traslladar-se a [[Sant Petersburg]] per tal d'ocupar la plaça de compositor de la cort del [[tsar]], lloc que va ocupar fins al [[1810]]. A la ciutat russa va compondre nou òperes, entre les quals cal destacar ''Aline, reine de Golconde'' ([[1804]]) i ''Les voitures versées'' ([[1808]]). De retorn a França, va reconquerir al públic de París amb ''La jeune femme en colère'' ([[1811]]), ''Jean de Paris'' ([[1812]]), ''Le Nouveau Seigneur du village'' ([[1813]]) i una desena d'altres obres.
El [[1825]], va publicar la que es considera la seua obra mestra per al teatre, ''[[La
Boïeldieu va esdevenir professor de composició del [[Conservatori de París]] on va tindre entre altres alumnes destacats a [[Théodore Labarre]] i, el [[1817]], va succeir [[Étienne Nicolas Méhul|Méhul]] a l'[[Institut de France|Acadèmia]]. Va rebre la [[Legió d'Honor]] el [[1820]]. La seua següent òpera, ''Les Deux Nuits'' ([[1829]]) va ser admirada per [[Richard Wagner|Wagner]], qui va lloar-ne «''la vivacitat i la gràcia natural de l'esperit francès''» i qui s'inspirà en un dels cors per a la «marxa nupcial» de ''[[Lohengrin]]''. Boïeldieu va anar perdent progressivament l'ús de la paraula, sense dubte a causa d'un càncer de laringe. La fallida de l'Òpera-Còmica i la Revolució de [[1830]] van afegir-se a la seua desgràcia. Amb l'objectiu d'evitar-li la misèria [[Adolphe Thiers]] li va assegurar una pensió de l'Estat de 6000 francs. El [[25 de setembre]] de [[1834]], va fer la seua darrera aparició pública per a l'estrena de ''Chalet'' d'[[Adolphe Adam]]. Poc abans de la seua mort, va tenir així l'elegància de passar-li la torxa al seu brillant alumne. El [[1840]] s'estrenà una òpera que havia escrit en col·laboració amb [[Albert Grisar]] ''[[L'Opéra à la cour]]''.<ref name="Enciclopèdia espasa">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 26, pàg. 1351'' ({{ISBN|84-239-4526-X}})</ref>
Artista nat sota l'[[Antic Règim]], Boïeldieu va forjar-se durant el Terror, va aplegar a la celebritat durant el [[Consolat francès|Consolat]] i el [[Primer Imperi Francès|Primer Imperi]], va ser estimat pels Borbons i després arruïnat per la [[Revolució de Juliol (França)|Revolució de Juliol]]. És considerat el principal compositor francès d'òpera del primer quart del [[segle XIX]].
Línia 52:
:''Les Trois Genres'' (1824) (en col·laboració amb Auber)
:''Pharamond'' (1825)
:''[[La
:''Les Deux Nuits'' (1829), estrenada per la soprano francesa [[Alphonsine-Virginie-Marie Dubois]]<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 11">*[[Enciclopèdia Espasa]] Volum núm. 12, pàg. 139. ({{ISBN|84-239-4512-X}})</ref> .
:''La Marquise de Brinvilliers'' (1831) (en col·laboració amb Auber, Cherubini i d'altres)
Línia 63:
{{ORDENA:Boieldieu, Francois Adrien}}
[[Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor]]
[[Categoria:Compositors francesos del Classicisme]]
| |||