Teatre Circ Barcelonès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi |
m en francès correcte, replaced: La fille du tambour-major → La Fille du tambour-major AWB |
||
Línia 12:
El teatre es va originar en el '''Salón Artístico''', sala de ball que s'havia instal·lat el 1852 als jardins de la casa d'un ciutadà britànic anomenat Kennet. Per tal de donar cabuda a altres activitats escèniques i gimnàstiques, va començar una ampliació, amb projecte d'[[Antoni Rovira i Trias]]. El nou teatre va ser inaugurat el 12 de gener de 1853 com a '''Teatro Circo Barcelonés'''. La platea es podia transformar fàcilment en una pista de circ, de terra premsada, i d'aquí la denominació de "teatre-circ", ja que s'havia pensat per a oferir espectacles de circ i eqüestres. A més de la platea, amb quatre ordres de graderies al voltant, hi havia un únic pis amb llotges, en forma de ferradura i amb columnes de ferro colat, com la resta de l'estructura. El sostre tenia claraboies que deixaven passar la claror.
El 1854 s'hi va donar la primera representació teatral, la sarsuela ''Galanteos de Venecia''
El 1857 hi actuà la prestigiosa actriu italiana [[Adelaida Ristori]], amb gran èxit, la qual cosa va fer que l'empresa canviés el nom del teatre pel de '''Teatre Ristori'''. El nom no quallà en el públic, tot i que es va mantenir fins a l'incendi de 1863, per passar novament al d''''el Circo''', que era com li deia tothom.
Línia 27:
Pensat en un inici com a local estable d'espectacles circencs, gimnàstics i eqüestres (per exemple, encara el 1857, s'hi instal·là la companyia de circ de Price), de seguida va començar a oferir-ne espectacles teatrals, que van acabar essent-ne els predominants. En un primer moment, la programació combinava el teatre de text, amb drames romàntics i comèdies, i el musical, com sarsueles i òperes (així, el 1861 s'hi representaren el segon i tercer actes de ''Maria di Rohan'' de [[Gaetano Donizetti|Donizetti]]).
Entre les estrenes teatrals que s'hi van donar, es poden esmentar: el drama ''La Verge de les Mercès'' de [[Manuel Angelon i Broquetas|Manuel Angelon]] (1856), ''Els bandolers catalans, o, El ball d'en Serrallonga'', primer text teatral en català de [[Víctor Balaguer]] (1858) i, poc després (el mateix any), una versió castellana sobre el mateix assumpte: ''Don Juan de Serrallonga, o, Los bandoleros de las Guillerías'', del mateix Balaguer. El 1861 s'hi estrenà ''Don Jaime el Conquistador'' d'Altadill.
Els anys setanta, van destacar les estrenes de sarsuela, amb obres d'[[Eduard Vidal i de Valenciano]] musicades per autors com [[Nicolau Manent]] (''El somni daurat'', 1874; ''El convidado de piedra'', llibret de Rafael Castillo, 1875; ''El pozo de la verdad'', 1875) o [[Frederic Serra]] (''La masovera'', 1871). El 1881 s'hi estrenà l'òpera de [[Francesc Sánchez Gavagnach]] ''La cova dels orbs'' i el 1892 s'hi estrena una altra òpera, ''Cristóbal Colón'' de [[Francesc Vidal i Careta]]. El 16 de novembre de 1883 va veure l'estrena estatal de ''La
Hi actuaren figures com Matilde Díez, Antonio Vico, Manuel Catalina i José Valero, els actors de més anomenada de l'escena espanyola del moment.
Línia 55:
== Bibliografia ==
* '''Carme MORELL i MONTADI'''. ''El teatre de Serafí Pitarra'' (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995). "El Circo Barcelonés", p.
* '''Francisco HIDALGO GÓMEZ'''. ''Como en pocos lugares: noticias del flamenco en Barcelona'' (Ediciones Carena).
| |||