Abd-al-Aziz al-Mansur: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Tipografia |
||
Línia 3:
== Història ==
Durant l’agonia del [[Califat de Còrdova]], una sèrie de governants esclaus es van succeir en el govern de València. Buscant una certa estabilitat política, els notables de la zona van elegir un membre
Al començament del seu regnat, va reconèixer com a califa [[Al-Qàssim ibn Hammud al-Mamun|al-Qàsim ibn Hammud]], que el va confirmar en el seu càrrec.
En 1038, a la mort del rei
En 1047, el seu governador
El seu regnat va ser en general pacífic, gràcies, entre altres coses, a una encertada política matrimonial. Segons [[Sanchis Guarner]], durant el regnat d'aquest sobirà, aquesta taifa va conéixer el període de major esplendor. Les cròniques àrabs de l'època retraten els [[musulmans]] valencians com d'''elegant aspecte i gent rica, que disposava en les seues cases de tots els atifells i estris de luxe i de plaer, i adquirien qualsevol novetat exòtica que hi apareguera''. Va fer importants obres públiques com el palau reial –Almúnia, en àrab–, segons el costum dels sobirans àrabs com un lloc d'esbarjo fora de la ciutat, –on abans hi havia el [[Palau del Real de València]] i ara el jardí de Vivers. L'arabista [[Henri Pérès]] en el seu llibre ''Esplendor d'al-Andalus'', parla de la bellesa i grandiositat del palau, que "comprenia un gran jardí plantat d'arbres fruiters i flors i un riu que el travessava, i en el centre es trobava el palau, amb pavellons ricament decorats, que s'obrien al jardí". Durant el regnat d'aquest rei també s'alçà la [[murada islàmica de València]], de la qual encara queden alguns llenços i torres en l'actualitat i que van fer de València una de les ciutats millor fortificades
Va morir en gener de 1061, i el va succeir son fill [[Abd-al-Màlik al-Mudhàffar (València)|Abd-al-Màlik al-Mudhàffar]]. Un altre fill
== Vegeu també ==
|