Tara (budisme): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -difòs +difós |
m Tipografia |
||
Línia 1:
{{Infotaula personatge}}[[Fitxer:British Museum Asia 45 (cropped).jpg|miniatura|Tara, bronze, s. VII-VIIIdC, procedent d'Sri Lanka ([[British Museum]], Londres).]]
'''Tara''' (nom que prové del [[sànscrit]]: तारा, tārā, i vol dir "salvadora" i/o "protectora"; en [[tibetà]]: སྒྲོལ་ མ, Jetsun Dölma), també anomenada '''Arya Tara''', és una ''[[bodhisattva]]'' (ésser que s'ha orientat cap al [[Nirvana|despertar]]) femenina del [[budisme]] [[Vajrayana|vajrayāna]], la qual està associada amb el budisme tàntric. El budisme vajrayana és una branca que té molta força en [[Budisme tibetà|context tibetà]]. Així, Tara és usada pels practicants com a mètode per a desenvolupar certes qualitats interiors i comprendre
== El culte ==
La manera més habitual d'encomanar-se a Tara és a partir de la pregària de les vint-i-una Tares, recitada durant el matí per quatre escoles del budisme tibetà. El text s'anomena ''El·logi a les vint-i-una tares'' i és l'oració més important del budisme tibetà sobre la boddhisattva Tara. Un altre text àmpliament difós i molt important és el Tantra, que és la font de totes les formes i les funcions de Tara com a mare de totes les tathagates.<ref>{{Ref-publicació|article=The Cult of Tara: Magic and Ritual in Tibet|url=http://dx.doi.org/10.2307/3250099|publicació=Artibus Asiae|data=1976|issn=0004-3648|pàgines=85|volum=38|exemplar=1|doi=10.2307/3250099|nom=M.|cognom=Kalff|nom2=Stephan|cognom2=Beyer}}</ref>[[Fitxer:OM TARE TU TTARE.svg|miniatura|Mantra de Tara: ''OṀ TĀRE TUTTĀRE TURE SVAHĀ''|esquerra]]
És considerada la "mare de l'alliberament" i representa les virtuts de l'èxit en el treball i en les gestes. Es diu que la seva compassió pels éssers vius és més forta que
El nom donat a Tara, en realitat, és un terme genèric per designar una sèrie de budes o boddhisattves a partir d'aspectes similars. Evoca a diferents aspectes d'una mateixa qualitat, de la mateixa manera que els boddhisattves són un a vegades considerats com [[metàfora]] d’una [[virtut]].
Línia 18:
Segons la tradició budista, Tara va néixer de les llàgrimes de compassió del bodhisattva [[Avalokiteshvara]]. Es diu que plorava mentre mirava el món dels éssers que patien i les seves llàgrimes formaren un llac d'on brollà una [[Lotus de l'Índia|flor de lotus]]. Quan es va obrir la flor de lotus, es va revelar la deessa Tara.
Una tradició similar és la que es refereix a la Tara Blanca, nascuda de les llàgrimes de
Al Tibet del segle VII, es creia que Tara estava encarnada en totes les dones piadoses. Es va associar especialment amb dues dones històriques del primer rei budista del Tibet, [[Songtsen Gampo|Srong-brtsan-sgam-po]] (c.569 - c.649). Es va dir que la seva dona d'origen xinès imperial, Wencheng, era una encarnació de la Tara Blanca, mentre que la dona nepalí, Bhrikuti Devi, era una encarnació de la Tara Verda. Pot ser que el desig de considerar a aquestes dues dones piadoses com a encarnacions de Tara, van crear els conceptes de les formes verdes i blanques de la deessa.
Línia 34:
La Tara Verda és la forma més valorada i venerada juntament amb la Tārā Blanca; juntes, la Tara Verda i Blanca simbolitzen la compassió interminable de la deessa que treballa dia i nit per alleujar el patiment. Per a molts és considerada la Tara original. En el budisme, el color verd significa activitat i realització. Així, Amoghasiddhi, el "''Senyor de l'Acció''", també té assignat el color verd.
La Tara Verda es reconeix iconogràficament amb facilitat perquè se la sol representar començant una acció. Mentre la cama esquerra es plega en la posició contemplativa, la cama dreta està estesa; a punt per sortir a
[[Fitxer:Tara statue Great Stupa Dehra Dun.jpg|miniatura|Estàtua de Tara Blanca, a l'[[Stupa|estupa]] de Dehra Dun (Índia).|esquerra]]
Línia 42:
En iconografia, se la representa sovint amb set ulls; a més dels dos habituals, té un tercer ull al front i un a cadascuna de les mans i els peus. Això simbolitza la seva vigilància i capacitat per veure tots els patiments del món. La "Tara dels Set Ulls" és la forma de la deessa especialment popular a la zona de [[Mongòlia]]. La Tara Blanca sol dur vestits i bufandes de seda que deixen el seu esvelt tors i pits arrodonits descoberts, a la manera de l'antiga Índia. Igual que la Tara Verda, està ricament adornada amb joies.
Es troba asseguda en posició del lotus, amb les plantes dels peus apuntades cap amunt. La seva postura és de gràcia i calma. La seva mà dreta fa el gest de la bonança i la seva mà esquerra es troba en el mudra protector (abhaya mudra). Amb la seva mà esquerra, subjecta una elaborada flor de lotus que conté tres flors més. El primer està en llavor i representa el Buda d'una era còsmica anterior, Kashyapa; la segona està en plena floració i simbolitza l'actual Buda [[Siddharta Gautama|Shakyamuni]]; el tercer està a punt per florir i significa el futur Buda [[Maitreya]]. Aquestes tres floracions simbolitzen que Tara és
=== Altres formes de Tara ===
[[Fitxer:Kurukulla (Red Tara) - AMNH - DSC06232.JPG|miniatura|Kurukulla [[thangka]], American Museum of Natural History, Manhattan, Nova York.]]
Existeixen altres formes menys recurrents en les que es sol representar a Tara, i són:
*'''Tārā vermella o''' ''Kurukulla'': presenta un aspecte violent i està associada amb el poder de
*'''Tara Negra''': està associada amb el poder.
*'''Tara Groga''': està associada amb la riquesa i la prosperitat. A vegades es representa en diverses formes com el "Tàrā groc de cintamani" (el qual sostenint una gema, desitja i concedeix) , els vuit "Vajra Tārā" que aparexen armats i com a "Rajasri Tārā" de color daurat amb una flor de lotus blava.<ref>{{Ref-publicació|article=Buddhist goddesses of india Shaw, Miranda|url=http://dx.doi.org/10.2752/175183408x328406|publicació=Material Religion|data=2008-07|issn=1743-2200|pàgines=241–242|volum=4|exemplar=2|doi=10.2752/175183408x328406|nom=Peter|cognom=Skilling}}</ref>
| |||