Vixnuisme: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Vaishnava.jpg|miniatura|Vaixnaves seguidors de Krixna cantant plegats (ISKCON Bhajan, Índia)|esquerra]]En un primer estadi dins la història del Vixnuisme es tendeix a distingir dos aspectes: l'històric i el filosòfic. Alguns autors assenyalen a Krishna-Vasudeva, de la tribu Yadava com a figura fundacional del moviment, conegut en aquest període com Bhagavata.<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=Grierson|nom=George|article=Narayani and the Bhagavatas|publicació=Indian Antiquary|url=|data=1908|pàgines=3|volum=37}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Bhandarkar|nom=Ramkrishna Gopal|títol=Report On The Search For Sanskrit Manuscripts In The Bombay Presidency During The Year 1882-83|url=|edició=|llengua=anglès|data=1884|editorial=|lloc=|pàgines=72-74|isbn=}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Grieson|nom=George Abraham|títol=The monotheistic religion of ancient India, and its descendant, the modern Hindu doctrine of faith|url=|edició=|llengua=anglès|data=1908|editorial=A. Bradford|lloc=Yorktown|pàgines=6|isbn=}}</ref> Pel que fa la base filosòfica se'ns diu l'ésser suprem és etern, infinit i ple de gràcia, i que l'alliberament consistia en una vida de felicitat perpètua a prop del Senyor.<ref name=":0">{{Ref-llibre|edició=1st ed|títol=Encyclopaedia of Hinduism|url=https://www.worldcat.org/oclc/37795201|editorial=Centre for International Religious Studies|data=1997|lloc=New Delhi|isbn=81-7488-168-9|cognom=Singh|nom=N.K|llengua=anglès|pàgines=1076}}</ref> Durant aquesta etapa, alguns creuen que Pancaratra feu una aliança amb l'antic sistema ioga de Samkhya, d'acord amb la tendència de combinar la filosofia amb la religió.<ref>{{Ref-llibre|títol=Bhagavad Gita|url=https://www.worldcat.org/oclc/244020671|editorial=Anaconda|data=2008|lloc=Colònia|isbn=978-3-86647-248-8|cognom=Garbe|nom=Richard|edició=|llengua=anglès|pàgines=28}}</ref> És aquest període que es descriu com l’etapal'etapa en què la secta de Narayana va ser absorbida al temple de Krishna-Vasudeva.<ref name=":0" />

El Vaixnava sampradaya iniciat per Madhvacharya és una tradició monoteista en què Vixnu (Krixna) és omnipotent, omniscient i omnibenevolent.<ref>{{Ref-llibre|títol=Krishna: a sourcebook|url=https://www.worldcat.org/oclc/181731713|editorial=Oxford University Press|data=2007|lloc=Oxford|isbn=978-0-19-972431-4|cognom=Bryant|nom=Edwin Francis|edició=|llengua=anglès|pàgines=}}</ref> En canvi, l'Sri Vaixnaisme sampradaya associat amb Ramanuja posseeix elements monoteístics, si bé difereix en diversos aspectes. Per exemple, la deessa [[Lakxmi|Lakshmi]] i el déu Vixnu es consideren divinitats iguals i inseparables.<ref>{{Ref-llibre|edició=Fall 2018|títol=Monotheism|url=https://plato.stanford.edu/archives/fall2018/entries/monotheism/|editorial=Metaphysics Research Lab, Stanford University|data=2018|nom=William|cognom=Wainwright}}</ref> Segons alguns acadèmics, l'Sri Vaixnaisme posa l’accentl'accent en el panentisme, no en el monoteisme. Això es deu a la seva teologia de la transcendència i la immanència:<ref>{{Ref-llibre|títol=Visions of a new earth: religious perspectives on population, consumption, and ecology|url=https://www.worldcat.org/oclc/45729284|editorial=State University of New York Press|data=2000|lloc=Albany, N.Y.|isbn=0-585-28102-5|cognom=Coward|nom=Harold|edició=|llengua=anglès|pàgines=113-114|cognom2=Maguire|nom2=Daniel C.}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=God’s Body at Work: Rāmānuja and Panentheism|url=http://link.springer.com/10.1007/s11407-010-9086-z|publicació=International Journal of Hindu Studies|data=2010-04|issn=1022-4556|pàgines=1–30|volum=14|exemplar=1|doi=10.1007/s11407-010-9086-z|llengua=en|nom=Ankur|cognom=Barua}}</ref> Déu interpenetra tot a l’universl'univers i tota la realitat empírica és el cos de Déu.<ref>{{Ref-llibre|títol=The body divine : the symbol of the body in the works of Teilhard de Chardin and Rāmānuja|url=https://www.worldcat.org/oclc/47009407|editorial=Cambridge University Press|data=1992|lloc=Cambridge|isbn=0-511-00030-8|cognom=Overzee|nom=Anne Hunt|edició=|llengua=anglès|pàgines=63-85}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=The face of truth : a study of meaning and metaphysics in the Vedāntic theology of Rāmānuja|url=https://www.worldcat.org/oclc/11444079|editorial=State University of New York Press|data=1986|lloc=Albany|isbn=0-88706-038-2|cognom=Lipner|nom=Julius|edició=|llengua=anglès|pàgines=37-48}}</ref> El Vaixnava sampradaya associat amb Vallabhacharya és una forma de panteisme, en contrast amb les altres tradicions del Vaixnaisme. La tradició Gaudiya Vaixnava de Chaitanya, segons Schweig, s’aproxima més a un bi-monoteisme polimòfic perquè tant la deessa [[Radha]] com el déu Krixna són divinitats simultàniament supremes.<ref name=":3" />

Entre els preceptes del vaixnaisme destaquem el rol de la doctrina de l’avatarl'avatar (encarnació), en la qual Vixnu s’encarna en diverses ocasions, en diferents formes, per arreglar els problemes o dificultats que han sorgit i recuperar, d'aquesta manera, l’equilibril'equilibri de l’universl'univers.<ref>{{Ref-llibre|edició=2nd ed|títol=Encyclopedia of religion|url=https://www.worldcat.org/oclc/56057973|editorial=Macmillan Reference USA|data=2005|lloc=Detroit|isbn=0-02-865733-0|cognom=Kinsley|nom=David|llengua=anglès|pàgines=}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Encyclopedia of Hinduism|url=https://www.worldcat.org/oclc/191044722|editorial=Facts On File|data=2007|lloc=Nova York|isbn=978-0-8160-7564-5|cognom=Jones|nom=Constance|edició=|llengua=anglès|pàgines=474|cognom2=Ryan|nom2=James D.}}</ref> Aquests avatars inclouen Narayana, Vasudeva, Rama i Krixna. El més interessant és que cadascun d'aquests noms designa una figura divina diferent amb supremacia atribuïda i, alhora, cada forma és associada amb una tradició del vaixnaisme que té la creença profunda que totes aquestes formes de Vixnu són diferents.<ref>{{Ref-llibre|títol=Kṛṣṇa, Lord or Avatāra? : the relationship between Kṛṣṇa and Viṣṇu : in the context of the Avatāra myth as presented by the Harivaṃśa, the Viṣṇupurāṇa and the Bhāgavatapurāṇa|url=https://www.worldcat.org/oclc/43501212|editorial=Curzon|data=2001|lloc=Richmond|isbn=0-7007-1281-X|cognom=Matchett|nom=Freda|edició=|llengua=anglès|pàgines=254}}</ref>

Krixna també és venerat a través de moltes altres tradicions dins l’hinduismel'hinduisme. Krixna i les seves històries associades apareixen a través d’un ampli espectre de diferents tradicions filosòfiques i teològiques hindús, on es creu que Déu apareix als seus devots en moltes formes diferents, segons els seus desitjos particulars. Aquestes formes inclouen els diferents avatars de Krixna descrits en texts tradicionals dels vaixnnava, però trobem altres textos també provinents d'altres tradicions. De fet, es diu que les diferents expansions del Svayam bhagavan són incomptables i no es poden descriure completament en les escriptures de cap comunitat religiosa ja que per naturalesa aquestes són finites.<ref>{{Ref-web|títol=Sri Caitanya Caritamrta Madhya-lila Chapter 20 Verse 165|url=https://web.archive.org/web/20080917122404/http://vedabase.net/cc/madhya/20/165/en|data=2008-09-17|consulta=2020-01-01}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=ISKCON Communications Journal - Reflections on the Relation Between Religion and Modern Rationalism - Richard Thompson, Ph.D.|url=https://web.archive.org/web/20110104040530/http://content.iskcon.com/icj/1_2/12thompson.html|data=2011-01-04|consulta=2020-01-01}}</ref> Un fet habitual és trobar-nos que moltes de les escriptures hindús difereixen en detalls; aquesta característica ha estat interpretada com el reflex de les diverses preocupacions de cada tradició en particular. No obstant això, val a dir que tots els textos comparteixen algunes de les característiques bàsiques de la visió de Krixna.<ref>{{Ref-publicació|article=Perspectives on Kṛṣṇa's Various Personalities The Divinity of Krishna . Noel Sheth Vallabhācārya on the Love Games of Kṛṣṇa . James D. Redington|url=https://www.journals.uchicago.edu/doi/10.1086/463085|publicació=History of Religions|data=1987-02|issn=0018-2710|pàgines=333–335|volum=26|exemplar=3|doi=10.1086/463085|llengua=en|nom=William K.|cognom=Mahony}}</ref>