Caesalpinia spinosa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - com agent espessidor + com a agent espessidor
m neteja i estandardització de codi
Línia 4:
'''''Caesalpinia spinosa''''' és una espècie de planta de la família de les [[lleguminoses]] que proporciona l'[[additiu alimentari]] '''goma tara'''. És un petit arbre o un arbust natiu del [[Perú]].<ref>A. Brack Egg (1999). ''Diccionario Enciclopédico de Plantas Utiles del Perú'' Cusco, Peru: CBC.</ref> ''C. spinosa'' es cultiva com a font de [[tanins]] basats en l'estructura de l'[[àcid quínic]].<ref>[http://www.fpl.fs.fed.us/documnts/pdf1997/galve97a.pdf Analytical Studies on Tara Tannins. J.M. Garro Galvez, B. Riedl and A. H. Conner, Holzforschung, 51(1997) 235-243]</ref> També es cultiva com [[planta ornamental]] per les seves flors i llegums acolorits. És un [[arbre]] [[perenne]] que es troba a ple Sol, a [[sòl]]s sorrencs i necessita molt poca aigua.
 
== Descripció ==
[[Fitxer:Caesalpinia spinosa in Ceret Park São Paulo 001.jpg|miniatura|esquerra|Fruits]]
''C. spinosa'' arriba a mesurar una mida de 2-5 m d'alçada, amb una [[Escorça (anatomia vegetal)|escorça]] de color gris fosc, amb espines disperses i branques peludes. Les fulles són alternes, [[perenne]]s, sense d'[[estípules]], bipinnadesm i sense glàndules peciolars ni raquis. Les fulles es componen de 3 a 10 parells de [[folíol]]s primaris de 8 cm de longitud i 5-7 parells de folíols el·líptics secundaris, cadascun d'aproximadament 1,5 a 4 cm de longitud. Les [[inflorescències]] són terminals, de 15 a 20 cm de longitud en [[Raïm (inflorescència)|raïms]] amb moltes flors i cobert de pèls diminuts. Les flors són d'un color groc a taronja, amb [[pètal]]s de 6-7 mm. El [[sèpal]] més baix té forma de vaixell amb moltes dents marginals; [[estam]]s de color groc, irregulars de longitud i que sobresurten només una mica. El fruit és una superfície plana, oblonga, indehiscent, d'uns 6-12 cm de longitud i 2,5 cm d'ample, contenint de 4 a 7 llavors negres, rodones, i que envermelleixen quan estan madures.<ref>E. McClintock (1996). Caesalpinia. ''In'': J.C. Hickman (ed.) The Jepson Manual: Higher Plants of California. University of California Press.</ref>