Música avantguardista: diferència entre les revisions

Encara que hi ha música modernista que també és avantguardista, es poden distingir les dues categories. Segons l'estudiós [[Larry Sitsky]], l'objectiu de la música avantguardista és necessàriament fer una crítica política, social i cultural que desafiï els valors artístics i culturals, provocant o incitant a les masses; d'aquesta manera, les obres primerenques d'[[Igor Stravinsky]], [[Richard Strauss]], [[Arnold Schoenberg]], Anton Webern, [[George Antheil]] i [[Claude Debussy]] podrien considerar-se avantguardistes, mentre que les més tardanes no encaixarien amb la definició.<ref name="Sitsky_xiii" /> D'altra banda, els modernistes posteriors a la Segona Guerra Mundial, com ara [[Milton Babbitt]], [[Luciano Berio]], [[Elliott Carter]], [[György Ligeti]] i [[Witold Lutosławski]], no conceberen la seva música amb el propòsit de provocar. Els compositors John Cage i [[Hary Partch]], en canvi, sí que romangueren avantguardistes durant les seves respectives carreres.<ref name="Sitsky_xiii">{{ref-llibre |cognom=Sitsky |nom=Larry |títol=Music of the Twentieth-Century Avant-Garde: A Biocritical Sourcebook |pàgines=xiii–xiv |lloc=Westpost (Connecticut) |editorial=Greenwood Press |any=2002 |isbn=0-313-29689-8}}</ref>

 

{{referències}}