Iekaterina Dàixkova: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Plantilla
Línia 16:
El 1794 Dàixkova deixà Sant Petersburg i no tornà a veure mai més la seva estimada amiga Caterina II, que va morir al cap de dos anys. Fou aleshores que va ser desterrada al [[Rússia del nord|nord de Rússia]] tot i la seva important tasca, car el fill de [[Pere III de Rússia|Pere III]], [[Pau I de Rússia|Pau I,]] no havia oblidat la seva participació en la deposició i mort del seu pare, ajudant la seva mare. No va poder tornar a [[Rússia]] fins al [[1801]], amb la pujada al tron d'[[Alexandre I de Rússia|Alexandre I]].
 
Gràcies a la col·laboració de [[Martha Wilmot|Martha]] i [[Catherine Wilmot]], va escriure les seves memòries, ''Mon Histoire'' (1804-1806), en què evocava la vida i viatges per les corts europees del [[{{segle |XVIII]]|s}}, i versos en [[rus]] i en [[francès]]. És l'autora d'algunes peces de [[teatre]]: ''Les bodes de Fabian'' o ''Toisiokov'' (1786).<ref name=":0" />
 
Finalment va morir a [[Moscou]] el 4 de gener de [[1810]].