René Descartes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
m Plantilla
Línia 151:
Una gran part del volum que Descartes dedicà a l'òptica se centra en l'estudi de diferents [[lent]]s per establir la forma i les mides òptimes que aquestes han de tenir en el seu ús en [[telescopi]]s o altres aparells. Descartes hi dedicà gran part de la seva atenció i esforç, però sembla abandonar el projecte en adonar-se de les dificultats mecàniques que la fabricació del vidre i de lents tenia en la seva època. Sembla resoldre, doncs, que les seves investigacions en aquest aspecte no aporten gran cosa i no creu que puguin arribar a tenir una utilitat real. Malgrat les seves importants investigacions pràctiques en aquest camp, Descartes sembla naufragar en l'aplicació pràctica dels seus coneixements, gairebé de forma simultània a l'important treball de [[Galileo Galilei|Galileu]] ([[1564]]-[[1642]]), que aconseguí grans millores en aquest camp.
 
Un tret curiós de la seva obra és que Descartes, com gran part dels seus contemporanis, sembla dubtar sobre la procedència de la [[llum]] i el seu comportament en la visió. Totes les obres anteriors a ell, especialment les d'influència [[Antiga Grècia|grega]], semblaven donar per fet que la llum prové dels ulls que, en rebotar amb els objectes ens en transmet la imatge. Aquests principis postulats per [[Empèdocles]] ([[{{segle |V aC]]|-|s}}) foren generalment acceptats en el món occidental durant segles, i el mateix Descartes no s'atreveix a contradir-los. Paral·lelament, altres fonts postulen el que avui en dia es reconeix universalment, que els ulls no generen la llum sinó que aquesta únicament rebota en els objectes, motiu pel qual els [[ulls]] en capten la forma i el color. Descartes no vol o no és capaç de resoldre aquesta diatriba i opina que aquest fet no té una importància primordial, ja que creu que la [[velocitat de la llum]] és infinita.
 
== Matemàtiques ==