Misteri d'Elx: diferència entre les revisions

El suport que ha transmés el text fins a l'actualitat és conegut com a [[Consueta (religió)|consueta]], llibre que servia de guia per al mestre de capella, i era substituït per còpies successives. El text de la consueta del Misteri d'Elx més antiga que es coneix és de [[1625]]. La consueta més antiga actualment conservada és de 1709.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Gómez Muntané &Massip Bonet |nom=Maricarmen &Francesc |títol= Misteri d’Elx / Misterio de Elche. Consueta de 1709|url= https://www.academia.edu/4216545/El_Misteri_dElx-_Misterio_de_Elche|llengua= castellà | editorial=Tirant lo Blanch |data=2010 |isbn=9788498767391}}</ref><ref>{{Ref-llibre |cognom=Massip Bonet |nom=Francesc |títol=La Festa d’Elx i els misteris medieval europeus |url= https://www.academia.edu/4210311/La_Festa_dElx_i_els_misteris_medievals_europeus |llengua= català | editorial=Ajuntament d’Elx |data=1991 |isbn=8477849080}}</ref><ref>{{Ref-llibre |cognom=Quirante Santacruz |nom=Luis |títol=Del teatro del Misteri al misterio del teatro |url= http://books.google.cat/books?id=B7LoQvi4cR8C&pg=PA64&dq=El+Consueta&hl=ca&sa=X&ei=pBgMUYujK_SW0QXipYHoBg&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=El%20Consueta&f=false |llengua= castellà | editorial=Universitat de València |data=2001 |pàgines=p.63-64 |isbn=8437051495}}</ref>

 

També anomenada "La Vespra", té lloc el [[14 d'agost]]. Comença amb Maria, [[Maria Salomé]], [[Maria Jacobé]] i sis [[àngel]]s presentant-se a la porta de la Basílica. Sona l'[[orgue]] de l'església. L'Arxipreste i els Cavallers Electes recorren l'[[andador]] cap a l'escenari [[cadafal]] i la Maria entona un cant de desig, dirigint-se al seguici que l'acompanya. Aquests, al seu torn, li declaren la seua lleialtat. Ella, llavors, s'agenolla i mostra la seua intenció de reunir-se amb el seu Fill. Després puja, acompanyada pel seu seguici, cap al cadafal, alhora que va evocant, en una mena de [[Viacrucis]], la [[Passió de Crist]].<ref name="gencat1307">{{citar ref |títol =Passions i misteris | editor = [[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=60a3d5e5d74d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=60a3d5e5d74d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=b20ff62524fd7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD | consulta = Juliol 2013 }}</ref>

 

Les portes del cel s'obren i cinc àngels (''araceli'') davallen cantant a la Mare de Déu. Una vegada avall, prenen possessió de l'ànima de Maria, alhora que tornen a pujar entonant els mateixos càntics del començament. L'arxipreste de Santa Maria i els Cavallers electes pugen al cadafal i besen els peus de la imatge que representa el cos difunt de la Mare de Déu. Els segueixen les dues Maries, els àngels i els apòstols. Després, Sant Joan, col·loca sobre Maria el ram daurat. D'aquesta manera es clou la primera jornada.

 

 

També anomenada ''Festa'', té lloc l'endemà, el 15 d'agost. Comença amb l'Arxipreste i els Cavallers electes pujant per l'andador i besant els peus de la Mare de Déu. Els segueixen els apòstols que es van situant al seu voltant del llit fúnebre. Maria Salomé, Maria Jacobé i el seguici d'àngels esperen a l'inici del corredor. Tres apòstols canten convidant el seguici a unir-se al sepeli. Quatre d'ells baixen per la rampa i, contestant-se mútuament, el seguici i els apòstols retornen junts al cadafal.