Revisió del 20:18, 31 maig 2019 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.843.196 edits m neteja d'infotaules i altres canvis menors ← Edició anterior		Revisió del 10:58, 28 març 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.512.393 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 18: ==Francesc Alió i el sorgiment de la cançó popular== La darrera dècada del [[segle XIX]] i les dues primeres del [[{{segle \|XX]]\|s}} van ser un període en què es produeixen diverses iniciatives de divulgació de cançons populars mitjançant edicions destinades al gran públic. Aquestes iniciatives volien contribuir al [[catalanisme]] [[regionalista]], [[Catolicisme\|catòlic]] i [[Tradicionalisme\|tradicionalista]]. Les publicacions anaven juntes amb la difusió de cançons populars en forma de composicions i d'interpretacions musicals. El principal objectiu que proposaven les campanyes divulgadores era tornar a fer conegudes per a sectors amplis de la població les anomenades ''cançons populars'', és a dir, les cançons que es consideraven pròpies i antigues, i que haurien anant oblidant-se per l'efecte i influència de les melodies de moda i forasteres. Com s'ha mencionat abans, Francesc Alió es va destacar des de molt jove com a compositor de [[lied]]er, i com a fruit d'aquesta tasca creativa i recopilatòria, destaca dins de la seva obra ''Sis melodies per a cant i piano''(1887), amb pròleg fet per [[Felip Pedrell]], obra que es troba entre els primers quaderns de ''[[lied]]er'' en [[català]], compostos sobre poemes d'[[Àngel Guimerà]], [[Francesc Matheu]], [[Apel·les Mestres]] i [[Jacint Verdaguer]]. Poc temps després, el 1891, publicarà una altra de les seves obres més importants: ''Cançons populars catalanes'' prologat també pel seu mestre, [[Felip Pedrell]]. Aquesta obra va recollir vint-i-tres cançons i dos balls presentats a la manera de ''lieder'' amb acompanyament de [[piano]]. Va escollir diverses melodies i textos entre els reculls anteriors, mentre que altres melodies les va aconseguir entre persones del seu entorn. L'objectiu del recull era poder interpretar les cançons als salons de la [[burgesia]]. Entre les adaptacions, que són majoritàriament [[Balada\|balades]], hi figura [[Els Segadors]], a partir del text de [[Manuel Milà i Fontanals]] i d'una melodia cantada per [[Jaume Collell]] una de les cançons més difoses per les [[Cor (música)\|corals]] d'aquella època que arribarà a posicionar-se com l'[[Himne Nacional de Catalunya\|himne nacional]] de [[Catalunya]]. Per a molts cercles musicals benestants, els ''[[lied]]er'' d'Alió representen l'arribada de les cançons populars, i moltes de les cançons d'aquest volum es convertiran durant tot el [[{{segle \|XX]]\|s}} en les melodies populars més conegudes, més cantades i més reimpreses en diversos llocs. En aquesta obra dedicada a la [[música popular]] s'apleguen moltes de les [[Cançó\|cançons]] que seran enormement divulgades pel món coral durant les primeres dècades del [[{{segle \|XX]]\|s}}. La tasca d'Alió seria seguida per molts altres compositors, com per exemple [[Vicenç Maria de Gibert i Serra\|Vicenç Maria de Gibert]], amb les ''Cançons populars catalanes'', o per [[Enric Morera i Viura]], amb les ''Cançons populars catalanes harmonitzades''.

Francesc Alió i Brea: diferència entre les revisions