Ignaz Moscheles: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
Línia 14:
Potser és oportú parlar de les creences religioses de Moscheles. Encara era un jueu practicant el 1816, quan va escriure un [[Oratori (música)|oratori]] per a celebrar la pau, comanda de la comunitat jueva de Viena. Al llarg de la seua vida, com altres músics d'origen jueu, va mantenir relacions estretes amb els cercles d'altres músics d'origen jueu (per exemple [[Felix Mendelssohn]], [[Anton Rubinstein]], [[Joseph Joachim]] o [[Ferdinand Hiller]]), i amb mecenes jueus (la família Eskeles de Viena, la família Leo de París, o els banquers Rothschild d'Anglaterra). Va casar-se a la [[sinagoga]] de [[Frankfurt del Main]] el 1825 amb Charlotte Emden, filla d'un banquer jueu i cosina de [[Heinrich Heine]]. Tot i això, després d'instal·lar-se a Anglaterra va adonar-se clarament dels inconvenients de pertànyer a l'església Jueva. Tots els seus fills van ser batejats en la fe cristiana i ell i la seua esposa ho van fer el 1832. No obstant això, Moscheles mai no va rebutjar els seus orígens, i sovint visitava la seua família a Praga, que havia romàs dins de la fe jueva.
 
===EncontreTrobada amb Mendelssohn i període de Londres===
Després de l'estada a Viena, Moscheles va emprendre una gira de concerts per Europa, que va reportar-li un èxit sensacional. El llavors infant [[Robert Schumann]] va decidir esdevenir pianista després d'escoltar Moscheles en un concert a [[Carlsbad]]. La rebuda a Londres va ser especialment càlida, on el 1822 va ser premiat amb la distinció com a soci honorari de la ''London Academy of Music'' (avui dia [[Royal Academy of Music|Royal Academy]]). Al final d'aquest any va escriure al seu diari '' 'Em sent cada vegada més com a casa a Anglaterra' '', i no va tenir cap dubte d'establir-s'hi després del seu matrimoni.
 
El 1824 va acceptar una invitació d'[[Abraham Mendelssohn Bartholdy]] perquè es traslladara a [[Berlín]] per tal de donar classes als seus fills, Felix i [[Fanny Mendelssohn|Fanny]]. Els seus comentaris van ser els següents:{{Cita|<''Es tracta d'una família com naimai no n'he coneguda. Felix, un xicot de setze anys, én un fenomen. Que en són, tots els prodigis, comparats amb ell?… Ja és un artista madur. La seua germana Fanny també està extraordinàriament dotada.''>}}Dues setmanes més tard va escriure:{{Cita|<''Aquesta vesprada… he donat a Felix Mendelssohn la seua primera lliçó, sense deixar de pensar a cada moment que de fet em trobava davant d'un mestre, i no d'un alumne.''>}}Així va començar una relació d'extraordinària intensitat que va donar els seus fruits fins i tot més enllà de la mort de Mendelssohn's life (va morir l'any 1847). Moscheles va induir Felix a visitar Londres per primera vegada el 1829 - Abraham posar Felix sota la seua empara arran d'aquesta visita, que Moscheres havia preparat amb detall.
 
A Londres, a banda d'esdevenir un intèrpret d'èxit i un imprescindible en les ''soirées'' de la família Rothschild, va posar-se al servei de [[George Thomas Smart|Sir George Smart]] i de la [[Royal Philharmonic Society]], aconsellant-los sobre els diversos talents musicals que tenia ocasió de conéixer en les seues gires. Quan el mateix Smart va recórrer Europa el 1825 a la captura de nova música i nous músics per a la Societat, Moscheles va proporcionar-li una llista de contactes i cartes de pretsentació, incloent-hi Beethoven i Mendelssohn. (A Praga va ser el germà de Moscheles qui va actuar com a guia de Smart). Smart va visitar els Mendelssohn a Berlín i va quedar impressionat amb Felix i Fanny.