Banana: diferència entre les revisions

El '''bananer''' no és un [[arbre]] ni un [[arbust]] sinó que és una planta herbàcia de grans dimensions, puix que pot arribar a 8  metres d'alt i les fulles fer 3,5 [[metre]]s de llarg (segons la varietat conreada).

En primer lloc, cal dir que totes les bananes d'importació es cullen verdes i que són afectades per les temperatures amb les quals finalment maduren fora del bananer. En el transport són refrigerades a entre 13,5 a 15  °C si les temperatures són inferiors, els fruits es tornen grisos.

Els requeriments nutritius de la banana són elevats; les varietats de fruita poden necessitar entre 250 i 600  kg de nitrogen per hectàrea per proporcionar rendiments comercials, i entre 700 i 800  kg de potassi. Els rebroten tallats per evitar el seu desenvolupament i les restes dels pseudotijes després de la collita s'abandonen a la superfície o s'afegeixen a un compost per millorar la qualitat de la terra. Un excés de salinitat no atura el creixement de la planta, però redueix marcadament el seu rendiment, donant lloc a fruits nans o molt prims.

La temperatura òptima per a la floració voreja els 27  °C, i el creixement dels fruits es beneficia d'una lleugerament superior. Per sobre dels 37  °C les fulles pateixen cremades i els fruits es deformen; per sota dels 16  °C el ritme de desenvolupament es redueix sensiblement, donant lloc a l'aparició d'un full per mes en lloc del període òptim d'una per setmana. Per sota dels 10  °C, la planta deté el seu creixement per complet, i el desenvolupament dels fruits s'avorta. Encara breus accessos de fred poden matar les inflorescències, ocasionar la podridura dels fruits ja presents o avortar el seu desenvolupament, donant lloc a fruits petits, de color verd gris i sabor feble. Les gelades són molt perjudicials; temperatures sota del punt de congelació provoquen la dessecació de les parts verdes i l'eventual caiguda dels pseudotijes i fulles presents. El rizoma les sobreviu, i torna a brollar quan la temperatura és adequada, encara que rigors climàtics per sota dels 7  °C sota zero poden danyar de manera irreversible. A vegades s'inunda lleugerament el sòl en previsió d'una gelada breu per alentir l'intercanvi tèrmic i permetre la supervivència; en altres casos s'eleva artificialment la temperatura mitjançant la crema controlada de detritus.

Per la seva naturalesa herbàcia, els bananers han d'estar protegits del vent. Per sobre dels 40  km/h les varietats de tija més llarga poden resultar arrencades en oferir les grans fulles molta resistència; per sobre dels 60  km/h encara les varietats nanes sofreixen danys. Encara ratxes de menor intensitat poden danyar els fruits, provocar la caiguda de les flors o dessecar les fulles.

A [[Nova Guinea]] s'han trobat evidències d'haver estat conreades des de fa 8.000  anys cosa que converteix el [[conreu]] del bananer (com altres del grup dels reproduïts vegerativament) en un dels més antics de la [[Humanitat]].