Banana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 15:
== El bananer ==
 
El '''bananer''' no és un [[arbre]] ni un [[arbust]] sinó que és una planta herbàcia de grans dimensions, puix que pot arribar a 8  metres d'alt i les fulles fer 3,5 [[metre]]s de llarg (segons la varietat conreada).
 
El [[conreu]] del bananer es basa en la multiplicació vegetativa de la planta. Una vegada trasplantat un [[rizoma]] del tipus [[corm]] en surt una [[tija]], o del punt de vista botànic més exactament una [[pseudotija]], la qual produirà un únic [[Raïm (inflorescència)|raïm]] o ''mà'' de bananes i després morirà i serà substituïda per una altra tija que continuarà el cicle fins a l'esgotament de la planta al cap de prop de 25 anys.
Línia 35:
== El fruit: la banana ==
 
En primer lloc, cal dir que totes les bananes d'importació es cullen verdes i que són afectades per les temperatures amb les quals finalment maduren fora del bananer. En el transport són refrigerades a entre 13,5 a 15  °C si les temperatures són inferiors, els fruits es tornen grisos.
 
El contingut calòric és similar al de la [[patata]]: unes 80 a 100 [[calories]] per 100 grams (pes aproximat d'una banana mitjana), per la qual cosa, tot i tenir el doble de calories que les [[poma|pomes]], no deixen de ser relativament baixes en calories i aptes per a ser incloses en dietes d'aprimament.
Línia 106:
Prefereixen sòls lleugerament àcids, amb un pH al voltant del 6. Un excés d'acidesa fa necessària l'addició d'àlcalis durant el creixement per evitar la propagació dels fongs del gènere ''Fusarium'', responsables de la malaltia de Panamà que és la principal plaga d'aquests cultius. Si bé els sòls ideals són d'origen al·luvial, els terrenys sorrencs, argilosos, calcaris i rocosos poden ser acceptables; es presenten problemes en les sorres massa fines, que retenen massa aigua.
 
Els requeriments nutritius de la banana són elevats; les varietats de fruita poden necessitar entre 250 i 600  kg de nitrogen per hectàrea per proporcionar rendiments comercials, i entre 700 i 800  kg de potassi. Els rebroten tallats per evitar el seu desenvolupament i les restes dels pseudotijes després de la collita s'abandonen a la superfície o s'afegeixen a un compost per millorar la qualitat de la terra. Un excés de salinitat no atura el creixement de la planta, però redueix marcadament el seu rendiment, donant lloc a fruits nans o molt prims.
 
=== Temperatura i pluviositat ===
Línia 112:
Els bananers són propis de regions tropicals i subtropicals, i poques vegades donen bons resultats fora de la banda compresa entre els 30° N i 30° S. Alguns cultius estan adaptats a altituds de fins a 2.300 msnm, però la majoria no prospera a més de 600 m d'altitud.
 
La temperatura òptima per a la floració voreja els 27  °C, i el creixement dels fruits es beneficia d'una lleugerament superior. Per sobre dels 37  °C les fulles pateixen cremades i els fruits es deformen; per sota dels 16  °C el ritme de desenvolupament es redueix sensiblement, donant lloc a l'aparició d'un full per mes en lloc del període òptim d'una per setmana. Per sota dels 10  °C, la planta deté el seu creixement per complet, i el desenvolupament dels fruits s'avorta. Encara breus accessos de fred poden matar les inflorescències, ocasionar la podridura dels fruits ja presents o avortar el seu desenvolupament, donant lloc a fruits petits, de color verd gris i sabor feble. Les gelades són molt perjudicials; temperatures sota del punt de congelació provoquen la dessecació de les parts verdes i l'eventual caiguda dels pseudotijes i fulles presents. El rizoma les sobreviu, i torna a brollar quan la temperatura és adequada, encara que rigors climàtics per sota dels 7  °C sota zero poden danyar de manera irreversible. A vegades s'inunda lleugerament el sòl en previsió d'una gelada breu per alentir l'intercanvi tèrmic i permetre la supervivència; en altres casos s'eleva artificialment la temperatura mitjançant la crema controlada de detritus.
 
El règim de pluges ha de ser constant, amb uns 100 mm mensuals al llarg de l'any, i no més de tres mesos d'estació seca. La sequera pot ocasionar una greu reducció en el nombre i la mida dels fruits, comprometent el rendiment de la collita. Davant la manca d'aigua, les fulles es parteixen o groga prematurament, i eventualment cauen per complet; en casos greus, les beines foliars que formen el pseudotallo moren també. Una major dotació genètica de M. balbisiana afavoreix la resistència a la sequera. La inundació és igual de perillós; més de 48 hores de saturació o l'estancament d'aigua entre les arrels maten les plantes per podridura irreversiblement. Si la humitat és excessiva, les plantes poden presentar nanisme i manca de vigor, el que se soluciona obrint rases de drenatge o elevant les plantacions sobre talussos.
Línia 120:
=== Localització ===
 
Per la seva naturalesa herbàcia, els bananers han d'estar protegits del vent. Per sobre dels 40  km/h les varietats de tija més llarga poden resultar arrencades en oferir les grans fulles molta resistència; per sobre dels 60  km/h encara les varietats nanes sofreixen danys. Encara ratxes de menor intensitat poden danyar els fruits, provocar la caiguda de les flors o dessecar les fulles.
 
Els bananers prefereixen ple sol, excepte en climes molt calorosos; al tròpic creixen bé en semiombra, però en regions de temperatures més moderades la falta d'exposició al sol porta a la producció de fruits escassos i de baixa qualitat.
Línia 126:
== Història ==
 
A [[Nova Guinea]] s'han trobat evidències d'haver estat conreades des de fa 8.000  anys cosa que converteix el [[conreu]] del bananer (com altres del grup dels reproduïts vegerativament) en un dels més antics de la [[Humanitat]].
[[Fitxer:Acta Eruditorum - III musa arabum pala plinii, 1734 – BEIC 13446956.jpg|miniatura|Illustració de producte i de plataner (Acta Eruditorum, 1734)]]
A l'[[Amèrica Central]] aquest conreu va acabar tenint una gran influència sociopolítica de la mà del control, [[monopoli]] ''de facto'', d'empreses [[Estats Units|nord-americanes]] com la [[United Fruit Company]] (actualment ''Chiquita'') i que va donar lloc al concepte de [[República bananera]].