Sòcrates Escolàstic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Categoria |
retoc i referència |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Sòcrates Escolàstic''' (en [[llatí]] ''Socrates Scholasticus'', en [[Grec antic|grec]] {{polytonic|Σωκράτης}}) fou un orador i [[historiògraf]] religiós de parla grega autor d'una ''Historia eclesiàstica''. Juntament amb [[Eusebi de Cesarea]], [[Hèrmies Sozomen]], [[Teodoret de Cir]] i [[Evagri d'Epifania]], va ser un dels grans historiadors de l'antiguitat cristiana. Aquesta ''Història eclesiàstica'' va ser publicada probablement cap al [[439]] o al [[440]], i pretenia ser una història del cristianisme en general més que de l'Església en sentit estricte. Aquesta visió àmplia es pot explicar perquè Sòcrates formava par del grup dels [[Novacians]] i per tant estava al marge de l'Església "oficial". Mostra interès i tolerància per a tots els grups i moviments cristians. També explica la preocupació de Sòcrates per interessar a un públic nombrós.
Va néixer vers el [[379]] o poc abans i es va educar a [[Constantinoble]] on va viure quasi tota la seva vida. De jove va estudiar amb Ammoni i Hel·ladi
== La ''Historia Eclesiàstica'' ==
La seva obra {{polytonic|Ἐκκλησιαστή ἱστορία}}, ''Historia Ecclesiastica'', completada abans
* El llibre I està dedicat íntegrament al regnat de Constantí I, del que explica breument el seu ascens al poder. Després passa revista als esdeveniments importants de la història del cristianisme durant el seu llarg regnat: el [[Primer Concili de Nicea|Concili de Nicea]] ([[325]]), la política religiosa de l'emperador, algunes de les grans figures episcopals i monàstiques de l’època, la conversió de diversos pobles bàrbars ([[Regne d'Aksum|Aksumites]], [[Georgians]]), el descobriment de la tomba i de la creu de [[Crist]], els problemes que el concili va plantejar a Orient. Sòcrates cita ''in extenso'' molts documents importants, cartes dels bisbes de l'emperador i dels consellers imperials. Per altra part, la seva ''Història'', a diferència d'altres, no parla de guerres, sinó que mostra benevolència i una certa comprensió general dels fets, sens dubte per la pertinença del seu autor a l'Església dissident. (però fidel a Nicea) dels Novacians.
*El llibre II cobreix els regnats dels fills de Constantí ([[337]]-[[361]]). El llibre III els de [[Julià l'Apòstata]] i [[Jovià]] ([[361]]-[[364]]). Com fa al llibre I, la història general serveix de marc per a la història eclesiàstica. El llibre II informa d'alguns esdeveniments polítics, especialment durant el regnat de [[Constanci II]]. Al llibre III, un llarg capítol narra la vida de Julià abans de ser emperador, i també parla profusament de la seva política religiosa. Més breument parla de l'expedició persa i la mort de Julià i l'adveniment de Jovià i la seva mort. Però la part principal continua dedicada a la història eclesiàstica. La crisi que va provocar l'[[arianisme]] ocupa, un espai considerable en aquests dos llibres, en particular al Llibre II. Menciona alguns dels molts concilis que van seguir al de Nicea, el d'[[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] el [[341]], els de [[Sardenya]] ([[343]]), [[Sírmium]] ([[351]] i [[357]]), [[Milà]] ([[355]]), [[Rímini]] ([[359]]), [[Silifke|Selèucia]] (359), [[Constantinoble]] ([[360]]), Antioquia ([[361]]), [[Alexandria]] ([[362]]), Antioquia (363) i en parla fent nombroses aportacions sobre les discussions en els preparatius i durant els concilis i cita íntegrament moltes intervencions. Aquests textos, molt poc coneguts, són una gran aportació a la història del pensament cristià. Al Llibre III, una de les mesures de Julià, la prohibició de que els cristians es dediquin a l'ensenyament, permet a Sòcrates una llarga reflexió sobra la importància de la cultura clàssica.
*El llibre IV parla dels regnats de [[Valentinià I]] ([[364]]-[[375]]) i [[Valent]] (364-[[378]]), i de l'inici dels regnats de [[Flavi Gracià]] i [[Valentinià II]]. Les conseqüències de la crisi ariana encara figuren en un lloc important, però Sòcrates no s'entreté en temes de definició de la doctrina, sinó que més aviat descriu les persecucions sofertes pels cristians no arians. Un capítol important està dedicat als [[ascetes]] d'Egipte, i en particular a [[Evagri del Pont]].
*El llibre V parla del final del regnat de Flavi Gracià ([[378]]-[[383]]) i el regnat de [[Teodosi I el Gran]] ([[379]]-[[395]]), i el paper que va jugar en el restabliment de l'ortodòxia aprovada al Concili de Nicea. Aquest llibre també dóna informació sobre la situació de les esglésies dissidents i sobre la gran varietat dels usos litúrgics que es practicaven a les esglésies. Sòcrates no parla de les lleis de Teodosi I contra els pagans, però relata amb detall la destrucció del [[Serapeu d'Alexandria]].
*El llibre VI cobreix el regnat d'[[Arcadi]] (395-[[408]]). Inclou en gran part, una biografia històrica de [[Joan Crisòstom]], interessant pel judici crític de Sòcrates sobre la persona i les activitats del bisbe. Sòcrates, que vol ser un historiador neutral, reflecteix en part l'opinió negativa dels opositors de Joan Crisòstom a Constantinoble.
*El llibre VII abasta el regnat de l'emperador [[Teodosi II el Jove]] fins al 438, quan l'historiador posa fi voluntàriament a la seva història. Aquest volum incorpora més dades sobre la història secular. Diversos capítols parlen dels jueus, i en alguns es mostra la dificultat de les relacions entre jueus i cristians, testimoniades també per diverses lleis de Teodosi II. Diversos capítols, generalment crítics, parlen de la figura de [[Ciril d'Alexandria]] i de l'assassinat d'[[Hipàtia]], que encara que no l'atribueix directament al bisbe, manifesta el seu dolor per aquella mort.
L'obra en conjunt, a part de descriure fets històrics, és una crida a la tolerància i a la pau a tots els nivells, un manifest a favor de la llibertat religiosa. De fet, tot el llibre VII defensa el respecte entre les persones, l'harmonia i la pau, cosa que confirmaria la seva adscripció al [[Novacianisme]].<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0003.001/861?page=root;rgn=full+text;size=100;view=image Socrates] a: [[William Smith (lexicògraf)|William Smith]] (editor), ''[[A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology]]''. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 853-855</ref>
== Referències ==
{{Referències}}
▲La seva obra {{polytonic|Ἐκκλησιαστή ἱστορία}}, ''Historia Ecclesiastica'', completada abans d'aquesta data i encara reescrita parcialment en una segona edició amb noves dades, anava del temps de [[Constantí I el Gran]] al [[439]], un període de 140 anys segons l'autor (en realitat 133 anys).
{{Commonscat}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Socrates Escolastic}}
[[Categoria:Escriptors romans d'Orient de temàtica religiosa]]
[[Categoria:Religiosos cristians|Socrates Escolastic]]
| |||