Rússia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
arreglant enllaç a la GEC Etiqueta: editor de codi 2017 |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 6:
}}
'''Rússia''' (en rus: Росси́я, ''Rossia'') o la '''Federació Russa'''<ref>{{GEC|0057409}}</ref> (en rus: Росси́йская Федера́ция, ''Rossískaia Federàtsia'')<ref>{{ref-web
| url = http://www.constitution.ru/en/10003000-02.htm| títol = The Constitution of the Russian Federation| consulta
}}</ref> és un [[estat transcontinental]] d'[[Euràsia]]. És una [[república semipresidencialista]] integrada per subjectes federals. Rússia limita amb [[Noruega]], [[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Bielorússia]], [[Ucraïna]], [[Geòrgia]], [[Azerbaidjan]], [[Kazakhstan]], la [[República Popular de la Xina]], [[Mongòlia]] i [[Corea del Nord]]. L'extrem oriental del país —i del continent asiàtic— és molt a prop de l'[[estat dels Estats Units]] d'[[Alaska]]. Amb una superfície de 17.075.400 quilòmetres quadrats, Rússia és el país més extens del món; la superfície de Rússia és la vuitena part de la superfície terrestre total i conté la reserva més gran de recursos minerals i energètics del món.<ref>{{ref-web
| url = http://encarta.msn.com/encyclopedia_761569000_4/Russia.html| títol = "Russia"| consulta
}}</ref> Amb 142 milions d'habitants, és el novè país més poblat.
Línia 64:
{{Article principal|Subdivisió administrativa de Rússia|Subjectes federals de Rússia}}
La Federació Russa està integrada per 85 [[subjectes federals]].<ref name="Constitution">{{ref-web |títol=La Constitució de la Federació Russa|obra=Aritcle 65, paràgraf 1. El 1993, quan s'adoptà la constitució russa, hi havia 89 subjectes federals, alguns dels quals, tanmateix, es fusionaren.|url= http://www.constitution.ru/en/10003000-04.htm| consulta=27 de desembre, 2007}}</ref> Els subjectes tenen la mateixa representació al [[Consell Federal de Rússia|Consell Federal]]: 2 delegats cadascú.<ref>{{ref-web
| url = http://www.constitution.ru/en/10003000-06.htm| títol = La Constitució de la Federació Russa| consulta
}}</ref> Tanmateix, difereixen en el grau d'autonomia que gaudeixen:
* 46 [[óblast]]s (o províncies): és el tipus més comú dels subjectes federals, amb un governador designat pel govern federal, i un parlament local;
Línia 86:
=== Dinàmica de població ===
Segons les estimacions preliminars, la població russa l'1 de gener del 2007 era de 142 milions de persones. El 2007, la població havia decrescut 0,17% i el 2006 0,37%. Rússia és una societat diversa i multiètnica, la llar de més de 120 grups ètnics i indígenes.<ref>{{ref-web
| url = http://www.unicef.org/russia/media_6762.html| títol = 1 juny 2007: A great number of children in Russia remain highly vulnerable| consulta
}}</ref> El 2006, 186.380 immigrants van arribar a Rússia, dels quals el 95% provenien dels països de la [[Comunitat d'Estats Independents]], molts d'aquests de parla russa. Tot i que la població russa és relativament gran, la [[densitat de població]] és molt baixa, atesa l'extensió territorial del país. La major part de la població es concentra en la Rússia europea a prop dels [[Urals]] i al sud-oest de Sibèria. El 73% de la població és [[població urbana|urbana]].<ref>{{ref-web
| url = http://www.gks.ru/free_doc/2007/b07_12/05-01.htm| títol = Resident population| consulta
}}</ref> Segons les dades del cens del 2002, les ciutats més grans del país són [[Moscou]] (10,1 milions) i [[Sant Petersburg]] (4,7 milions). Onze ciutats més tenen una població entre l'1 i els 2 milions d'habitants: [[Txeliàbinsk]], [[Kazan]], [[Novossibirsk]], [[Nijni Nóvgorod]], [[Omsk]], [[Perm]], [[Rostov del Don]], [[Samara, Russia|Samara]], [[Ufà]], [[Volgograd]] i [[Iekaterinburg]].
La població russa va arribar a un màxim de 148,7 milions d'habitants el [[1991]],<ref>{{ref-web | url = http://countrystudies.us/russia/29.htm| títol = Demographics| consulta
| url = http://en.rian.ru/russia/20080123/97616414.html| títol = Russia's birth, mortality rates to equal by 2011 - ministry| consulta
}}</ref>
Línia 145:
=== Llengües ===
Es parlen a Rússia a prop de 100 llengües diferents.<ref name=britannica/> Segons el cens del 2002, a més del [[rus]], llengua oficial parlada en tots els subjectes federals, s'hi parlen també el [[tàtar]] (5,3 milions de persones) i l'[[alemany]] (2,9 milions).<ref>{{ref-web
| url = http://www.perepis2002.ru/index.html?id=87| títol = Cens Rus del 2002| consulta
}}</ref> El [[rus]] és l'única llengua oficial de l'estat, però la constitució atorga a les [[repúbliques de Rússia|repúbliques]] el dret a escollir llur llengua pròpia cooficial amb el rus.<ref>{{ref-web
| url = http://www.constitution.ru/en/10003000-04.htm| títol = La Constitució de la Federació Russa| consulta
}}</ref> A pesar de la seva extensió —el rus és la llengua més estesa geogràficament d'Euràsia—, la llengua és relativament homogènia. El rus és la llengua eslava amb el nombre més gran de parlants.<ref name=toronto>{{ref-web |títol=Russian| editor=University of Toronto|url= http://learn.utoronto.ca/Page625.aspx| consulta=27 de desembre, 2007}}</ref> El rus és una de les sis llengües oficials de les [[Nacions Unides]].
Línia 183:
=== Religió ===
El [[cristianisme]], l'[[islam]], el [[budisme]] i el [[judaisme]] són les religions tradicionals de Rússia i considerades, segons una llei aprovada el 1997, com a part de l'"herència cultural" de l'estat.<ref>{{ref-web
| url = http://books.google.cat/books?id=EPP3ti4hysUC&pg=PA47&lpg=PA47&dq=respecting+christianity+islam+buddhism+judaism+and+other&source=web&ots=pppIldMuS1&sig=KikE3NJkzMEdWt4rU9EoeN03-6o| títol = Eastern Europe, Russia and Central Asia| consulta
}}</ref> L'[[Església Ortodoxa Russa|Església ortodoxa russa]] és la religió dominant.<ref name=relig>{{ref-web |títol=Religion In Russia| editor=Embassy of the Russian Federation|url= http://www.russianembassy.org/RUSSIA/religion.htm| consulta=27 de desembre, 2007|arxiuurl= http://web.archive.org/web/20010208072455/http://www.russianembassy.org/RUSSIA/religion.htm|arxiudata=2001-02-08}}</ref> Segons una enquesta realitzada pel Centre d'Investigació d'Opinió Pública Rus, el 63% dels enquestats es consideraven russos ortodoxos.<ref name=religionsurvey>{{ref-web |títol= {{ru_icon}} Опубликована подробная сравнительная статистика религиозности в России и Польше| editor=religare.ru|data= 6 juny 2007|url= http://www.religare.ru/article42432.htm| consulta=2007-12-27}}</ref> Tanmateix, només el 15-20% és practicant; un altre 10-15% practica l'islam.<ref name=ciapeople/> Un gran percentatge de la població russa no és practicant o és atea o agnòstica, un llegat del seu passat soviètic.<ref name=ciapeople/>
Línia 192:
Segons la [[constitució de Rússia|constitució russa]], adoptada per [[referèndum]] el [[12 de desembre]] del [[1993]], després de la [[Crisi constitucional russa de 1993|crisi constitucional]], Rússia és una [[federació]] governada segons un [[sistema semipresidencialista]]. Constitucionalment, el govern és regulat per un sistema de [[separació de poders]] definit per la constitució, la qual és el document legal suprem i el contracte social del poble de la federació russa. Les tres branques del govern són:
* la [[branca legislativa]]: l'[[Assemblea Federal de Rússia|Assemblea Federal]] [[bicameral]], integrada pel [[Duma Estatal|duma estatal]] i el [[Consell de la Federació de Rússia|Consell de la Federació]]; l'Assemblea crea les noves lleis, té la facultat de declarar la guerra, aprovar els tractats internacionals i la facultat de destituir el president;<ref>{{ref-web
| url = http://www.constitution.ru/en/10003000-06.htm| títol = La Constitució de la Federació Russa| consulta
}}</ref>
* la [[branca executiva]]: el [[president de Rússia|president]], comandant en cap de l'exèrcit i [[cap d'Estat|cap d'estat]]; té la facultat de vetar les lleis aprovades per l'Assemblea, designa els membres del [[gabinet]] i altres funcionaris, i administra i aplica les lleis i les polítiques federals;<ref>{{ref-web
| url = http://www.constitution.ru/en/10003000-05.htm| títol = La Constitució de la Federació Russa| consulta
}}</ref>
* la [[judicatura]]: la [[Cort Constitucional de Rússia|Cort Constitucional]], la [[Suprema Cort de Justícia de Rússia|Suprema Cort de Justícia]], la [[Suprema Cort d'Arbitratge de Rússia|Suprema Cort d'Arbitratge]] i les corts federals, els jutges de les quals són designats pel Consell Federal sota la recomanació del president; tenen la facultat d'interpretar les lleis i poden revocar-les si les consideren anticonstitucionals.
Línia 222:
[[Fitxer:Rosneft-azs.jpg|miniatura|Estació de servei de [[Rosneft]] ]]
Des del començament del {{segle|XXI|s}}, amb la pujada dels preus del [[petroli]], l'increment en la [[inversió estrangera directa]] i un major consum intern han donat un impuls al creixement econòmic de Rússia. El 2007 va ser el novè any de creixement consecutiu, amb una mitjana del 7% anual des de la [[crisi financera de Rússia]] de [[1998]]. El [[producte interior brut]] (PIB) de Rússia el 2007 va ser d'US$ 2.076 bilions en [[paritat de poder adquisitiu]], convertint-se en la setena economia més gran del món.<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.html Rank Order - GDP (purchasing power parity)]. CIA - The World Factbook. Data d'accés: 7 d'agost, 2008</ref> El salari mitjà de Rússia a principis del 2008 era d'US$ 640 al mes; el 2000 era d'US$ 80.<ref>{{ref-web
| url = http://www.msnbc.msn.com/id/24443419/| títol = Russians weigh an enigma with Putin's protégé| consulta
}}</ref> El 15,8% dels russos vivia sota el llindar de la [[pobresa]] el 2007,<ref name=ciaecon>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/rs.html Economy]. Russia. CIA - The World Factbook. Data d'accés: 8 d'agost, 2008</ref> i la [[taxa d'atur]] era del 6,8%.<ref name=ciaecon/>
Rússia té les reserves més gran de [[gas natural]], les segones més grans de [[carbó]] i les vuitenes més grans de [[petroli]]. És l'exportador més gran de gas natural i el segon exportador de petroli. Les exportacions de tots dos, a més dels metalls i la fusta, representen el 80% de totes les exportacions russes.<ref name=ciaecon/> Tot i els preus elevats dels hidrocarburs, les vendes del petroli i del gas només representen el 5,7% del PIB, i el govern prediu que aquesta xifra es reduirà a 3,7% per al 2011.<ref>{{ref-web
| url = http://en.rian.ru/business/20070921/80301609.html| títol = Russia fixed asset investment to reach $370 bln by 2010 - Kudrin| consulta
}}</ref> El govern ha mantingut superàvits en el pressupost federal des del 2001. Les reformes fiscal, financera i de propietat de la primera [[administració (política)|administració]] del president [[Vladímir Putin]] han tingut un efecte positiu, augmentat la confiança dels inversors: la inversió estrangera directa s'ha incrementat d'US$ 14.600 milions el 2005 a US$ 45.000 milions el 2007.<ref name=ciaecon/> El PIB va créixer 8,1% el 2007, un augment a causa dels béns i serveis del mercat intern i no pas per l'extracció i exportació d'hidrocarburs.<ref name=ciaecon/> Tot i així, la inflació encara és elevada: el 2007 va ser del 12%.<ref name=ciaecon/>
| |||