Superstició: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 6:
La superstició vol donar explicacions màgiques al que la ciència encara no pot dilucidar completament.<ref>{{Ref-web|url=http://www.vinsdecatalunya.org/2013/09/avantatges-de-la-supersticio.html|títol=Avantatges de la superstició|consulta=2017-08-04|obra = Vins de Catalunya | nom = Jaume |cognom = Aguadé |data = 18/09/2013}}</ref> Així és una convicció que explica un fenomen ''[[a priori]]'' i no una conclusió basada en observació metòdica de fets. Es distingeix de la [[pseudociència]] que fa teories incorrectes de [[causalitat]] tipus ''[[post hoc ergo propter hoc]]'', «proves» [[Anècdota|anecdòtiques]] o [[metàfora|metafòriques]] sense validació [[estadística]] ni grups de control, o dreceres de [[raonament inductiu]]. En la vida quotidiana, accions supersticioses tenen tres raons: guanyar control sobre la incertesa, minvar sentiments desemparats i permeten resoldre tasques difícils de la vida de manera més senzilla.{{Sfn|Saucier|2010|p=}}
Qualsevol religió establerta conté igualment idees ''a priori'', revelades per llibres sagrats o la tradició. Els uns diran que encendre una espelma per a la Mare de Déu és signe de devoció, altres hi veuran mera superstició. [[Albert Einstein]] considerava qualsevol religió com una «superstició infantil».<ref>{{Ref-publicació|article=Einstein va escriure que la religió és la "superstició més infantil"|publicació=El Periodico|url=http://www.elperiodico.cat/ca/societat/20080514/einstein-va-escriure-que-la-religio-es-la-supersticio-mes-infantil-244254|data=2008-05-14}}</ref> La diferència entre fe i superstició aleshores està determinada per l'autoritat religiosa. Com que atribueix poders sobrenaturals a altres entitats diferents del Déu únic seu, el catolicisme per exemple, classifica la superstició com el primer d'una sèrie de [[pecat]]<nowiki/>s, que contenen a més l'[[idolatria]], magia i vidència, irreligió, ateisme i agnosticisme.<ref>{{Ref-web|títol=Non habebis deos alienos coram me (no tinguis déus altres que jo)|obra =Catechismus Catholicae Ecclessiae|url=http://www.vatican.va/archive/catechism_lt/p3s2c1a1_lt.htm|llengua=llatí|consulta
La psicologia estudia la superstició per veure com influeix el grup i la persona o com les pròpies creences modifiquen la conducta.{{Sfn|Saucier|2010|p=}} Certs comportaments supersticiosos al quotidià són innocus i poden ser salubres pel seu efecte [[placebo]] tranquil·litzador.{{Sfn|Vyse|2000| p=''passim''}} Altres permeten materialitzar de forma ritual, el que no és materialitzable, en donar el sentiment de poder fer qualcom quan de fet hom és impossibilitat. Així, el parent que encen una espelma per a un relatiu greument malalt o en temps d'examens pot mostrar el seu suport, quan directament no pot fer gairebé res. Esdevé menys salubre quan es comença a pensar que amb aquesta espelma n'hi ha prou i que el pacient pot abandonar el tractament mèdic o l'estudiant ja no ha d'estudiar. La línia entre la petita superstició quotidiana innòcua i la superstició psicopatòlogica rau en la dimensió i l'impacte sobre la seva vida i la de l'entorn. Esdevé un [[Trastorn obsessivocompulsiu|tastorn obsessivocompulsiu]] que necessita tractament quan la preocupació amb les activitats supersticioses impedeix a la persona conduir una vida alegra, desenrotllada i integrada en la comunitat.<ref>{{Ref-publicació|article=The Psychology of Superstition: Is 'magical' thinking hurting or helping you?|publicació=WebMD|llengua=anglès |url=http://www.webmd.com/mental-health/features/psychology-of-superstition#2 |data = 2004|nom = Sarah |cognom = Albert}}</ref>
| |||