Locutori (arquitectura): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
m Plantilla
Línia 13:
El '''locutori''', del [[llatí]] ''locutorium'', és una sala d'un [[convent]] on els [[monjo]]s o [[monja|monges]] poden rebre visites i parlar entre ells però generalment estan separats per una [[reixa]] o similar. De vegades es parla de "locutori extern" i també hi ha aquesta dependència en les [[presó|presons]].
 
Ja des de l'[[edat mitjana]] cristiana, en l'[[arquitectura]] monàstica, com es pot apreciar en el plànol de l'[[abadia de Sant Gal]] ([[{{segle |IX]]|s}}), ja apareixia com una sala estàndard (referència número 8 de la planimetria) a l'ala oest del [[claustre]], que de vegades es diu "locutori intern" o simplement, locutori.
 
Aquesta sala era imprescindible en els monestirs [[Ordre de Cluny|cluniacencs]] i altres ordes religiosos, ja que els seus [[regla monàstica|normes]] exigeixen el [[silenci (so)|silenci]] en el [[claustre]], [[refetor]] i [[dormitori]]s. D'aquesta manera, al locutori, els monjos podien parlar lliurement.