Dinastia almohade: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Plantilla
Línia 80:
}}
 
Els '''almohades''' ([[1121]]-[[1269]]) (de l'[[llengua àrab|àrab]] الموحدون ''al-muwaḥḥidūn,'' i.e. ‘els monoteistes’ o ‘els unitaristes’‘’) eren un poble del nord d'Àfrica que el 1147 va ocupar i dominar bona part d'al-Àndalus. Foren un moviment religiós amb un fort influx [[amazic]] que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del [[món islàmic]] al [[{{segle |XII]]|s}}. Conqueriren tot el nord d'Àfrica, fins a [[Egipte]], i l'[[Àndalus|Àl-Andalus]] ([[1145]]-[[1146]]). Cal entendre per dinastia almohade la dels imams o califes que van dirigir el moviment (emparentats després del segon originant la dinastia [[mumínida]]) quan el moviment religiós esdevé també polític, mentre que les dinasties que van sortir a la seva ombra o del seu desmembrament, tot i quan van defensar la línia religiosa, són conegudes pels noms propis de cadascuna.
 
Probablement, el cabdill (i [[califa]]) més famós dels almohades siga [[Yaqub al-Mansur|Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur]] ([[1184]]-[[1199]]). Al-Mansur es va guanyar aquest apel·latiu per la [[batalla d'Alarcos]] contra [[Alfons VIII de Castella]], el [[1195]]. El seu successor, però, [[Muhammad an-Nasir|Muhàmmad an-Nàssir]] ([[1199]]-[[1214]]), també es va fer famós per la derrota a la [[batalla de Las Navas de Tolosa]], el [[1212]].