Per crear el filtre de color en forma de mosaic, una placa de vidre prima es recobria amb una capa d'adhesiu transparent. Els grans de midó tenyits d'entre entre 5 i 10 micròmetres de mida i els tres colors es barrejaven completament en proporcions que feien que la barreja semblés gris a simple vista. Després s'estenia sobre l'adhesiu, creant una capa amb aproximadament 620,000 grans per centímetre quadrat, però només un gra de gruix. Encara no està clar el mètode exacte pel qual es van evitar les bretxes significatives i els grans superposats. Es va descobrir que l'aplicació de pressió extrema produiria un mosaic que transmetria més eficientment la llum a l'emulsió, ja que els grans serien aplanats lleugerament, fent-los més transparents i pressionant-los més entre si, reduint l'espai perdut entre ells. Atès que no era pràctic aplicar tal pressió a tota la placa a la vegada, es va utilitzar un mètode que aplanava només una zona molt petita. S'utilitzava [[negre de carbó]] per tapar els petits espais que quedaven. La placa es recobria llavors amb [[goma laca]] per protegir els grans i els colorants de la humitat de l'[[Emulsió fotogràfica|emulsió]] de gelatina a base d'aigua, que s'aplicava sobre la placa després que s'assequés la goma laca. La placa resultant es tallava en plaques més petites de la mida desitjada, que s'empaquetaven en caixes de quatre. Cada placa estava acompanyada per una prima peça de cartró acolorida de negre del costat de l'emulsió. Aquesta s'havia de mantenir en carregar i exposar la placa i servia tant per protegir l'emulsió com per inhibir la inhalació.
