Casa Padellàs: diferència entre les revisions

Formalment, consta de tres plantes ordenades a l'entorn d'un pati amb la seva escala i galeria, elements característics dels palaus gòtics barcelonins, com també la teulada sostinguda per columnes de pedra formant galeria.<ref name="w10">[http://w10.bcn.es/APPS/cat_patri/home.do# Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Barcelona]</ref> A una de les cantonades hi tenia una torre, avui rebaixada. Al segle XVIII s'hi obriren grans finestrals amb balcons.

 

Pel que es dedueix dels [[fogatge|fogatges]] de 1497 i 1515 es devia edificar entre aquestes dues dates i, en tot cas, entre les acaballes del segle XV i les primeres dècades del XVI, al carrer Mercaders número 25<ref name="Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad">{{ref-publicació| cognom= UDINA MARTORELL| nom = Federico |enllaçautor=Federico Udina Martorell | article = Orígenes de la Casa Padellás, sede central del museo y sucesivos poseedores | publicació = [[Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 1| data = 1960| pàgines = p. 108}}</ref> de [[Barcelona]], fent cantonada amb l'antic carrer de Tarascó. Impulsà l'obra, probablement, Joan d'Hostalric-Sabastida i Llull que fou conseller reial i governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya, ennoblit el 1513.<ref name="Agust">{{Ref-llibre |cognom= DURAN I SANPERE |nom=Agustí |enllaçautor=Agustí Duran i Sanpere -|coautors= |títol=Barcelona i la seva història. L'Art i la cultura |-url= |editorial=Curial |lloc=Barcelona |data=1975 |isbn=84-7256-072-4}}</ref>