Societat: diferència entre les revisions

El [[dret romà]] considerà aquesta figura jurídica com un contracte en virtut del qual dues o més persones s’obligaven recíprocament a reunir coses o activitats pròpies a cadascuna d’elles. Requeria la intencionalitat específica, que rebia el nom de ''affectio societatis'' (lligam de societat). Aquesta figura romana és molt lligada a la comunitat de béns i no tenia una personalitat jurídica independent de la de cadascun dels socis que la formaven.<ref name="DJC">entrada «societat».''[http://cit.iec.cat/DJC/default.asp?opcio=0 Diccionari jurídic català (Recurs electrònic)]''. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. </ref>

 

 

En l'àmbit de la ruta comercial de l’Orient (espècies i seda) es va consolidar la ''societas maris''{{Nota ref|''societas maris'' és inicialment una denominació [[República de Gènova|genovesa]]. A [[República de Venècia|Venècia]] aquest tipus es denominà ''collegantia''.<ref name="Zaldívar1900">{{ref llibre|cognom= Zaldívar|nom=Enrique|coautors=et al.|títol=Cuadernos de derecho societario, Tom II|url=http://books.google.com/books?id=3YlEAAAAYAAJ|consulta=16 de març 2012|any=1900|editorial=Ediciones Macchi|pàgines=97|llengua=castellà}}</ref>|grup=N.}}, que era un contracte formalitzat per a un únic viatge i era signat per dues persones, el primer dels socis viatjava a l’Orient, venia les mercaderies que havia comprat en el punt d’origen, comprava nous productes per al viatge de tornada i, quan arribava al lloc de sortida, venia la mercaderia i liquidava el contracte amb el seu associat. Cadascun dels socis recuperava el capital que havia aportat, i els diners sobrers, que eren els beneficis, se’ls repartien a mitges. Aquesta metodologia significava que al capital se li assignava tres quartes parts del guany, mentre que el quart restant s’adjudicava com a remuneració del treball personal i el risc de qui feia el viatge. Aquesta part dels beneficis rebia el nom de ''quart diner''.<ref name="DJC"/>