Mussa ibn Nussayr: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Coherència terminològica en el si d'un mateix article
Línia 9:
Sembla que Mussa es va distingir per la cobdícia quan era recaptador del ''kharaj'' a [[Bàssora]]; sospitós de malversar fons, va fugir a [[Egipte]], on governava el seu amic [[Abd-al-Aziz ibn Marwan]], i finalment va acabar pagant una multa de cent mil [[dinar]]s al califa per ésser perdonat. Abd-al-Aziz ibn Marwan el va nomenar governador de l'Ifríqiya en substitució de [[Hassan ibn an-Numan al-Ghassaní|Hassan ibn an-Numan]] el [[698]] o a tot tardar el [[699]]. Amb la col·laboració dels seus fills [[Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr|Abd-Al·lah]] i [[Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr]] derrotà els [[Hawwara]], els [[Zanata]] i els [[Kutama]], tribus amazigues del Màgrib. Confirmat com a governador pel nou califa, [[al-Walid I]], va continuar el seu avanç cap a [[Tànger]] i el [[Sus]], tornant després a Ifríqiya i deixant com a governador del Magreb occidental el seu ''[[mawla]]'' o [[llibert]] Tàriq ibn Ziyad.
 
El [[710]] Tàriq va manar a [[Tarif ibn Màlik]] de fer una petita expedició a la península Ibèrica, la qual li va permetre comprovar que era fàcil arribar-hi. Els dos partits que es disputaven el poder al regne [[visigot]] van demanar ajuda als musulmans, segurament a través del que havia estat governador bizantíromà d'Orient de [[Ceuta]], [[Olban]]. Mussa va consultar què fer al califa al-Walid I, qui segons la tradició li va contestar: «guarda't d'arriscar els creients a través dels perills d'una mar de violentes tempestes». Però sembla que Mussa, temptat pel tresor reial [[visigot]], va desobeir-lo.
 
Tàriq va creuar l'estret el [[711]], segurament com aliat del pretendent [[Àquila II|Àquila]] (que tenia el suport de la [[Tarraconense]] i la [[Septimània]]), i va derrotar a la [[Batalla de Guadalete (711)|batalla de Guadalete]] el rei visigot [[Roderic]] (que tenia el seu suport principal a la [[Bètica]] i [[Lusitània]]), i es va apoderar del tresor reial visigot, el qual havia de lliurar a Mussa, descomptada la cinquena part per al [[califa]]. Tot seguit ocupà [[Medina-Sidònia]], [[Carmona]] i Sevilla sense lluita.