Monestir de Santa Maria de Benifassà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Plantilla
Línia 23:
Les primeres construccions serien la porta Reial i la seua capella, l'església, el palau de l'abat, el refectori i les cambres per als monjos. Després de dèsset anys, l'u de novembre de [[1250]] els monjos es traslladaren a les noves dependències, situades al pla baix del castell, amb la qual cosa restà abandonat. L'abat d'aleshores era fra Guillem d'Almenara.<ref>Op. cit. en nota 1, pàg. 27</ref> L'església fou acabada el [[1276]]; així, consolidada la comunitat, es va procedir al repoblament, a l'augment del patrimoni i a la defensa dels seus drets.
 
Durant el [[{{segle |XIV]]|s}} es donà un nou impuls al monestir: l'abat Ponç de Copons construeix la sala capitular (a la galeria oriental del claustre), el templet i la seua font, al claustre enfront del [[refectori]]. L'abat posterior, Bernat Pallarés, edifica el palau de l'abat, la torre damunt de la porta Reial i el seu pòrtic. Pere de Torres, abat, va fer construir els claustres i hi posà les seues armes (una torre amb dos bàculs abacials a cada costat).<ref>García, H. ''"Real Monasterio de Santa María de Benifazá. Diplomacia y mal de piedra"'', ''Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura'', XXVIII, 1951, pàg. 57</ref>
 
El segle XV suposa una època d'esplendor per al cenobi, amb els abadiats de la família Llorens (de [[1430]] fins a [[1518]]), tres abats procedents de [[Tortosa]]. Construïren la nau major de l'església, substituint el primitiu sostre de fusta per voltes de creueria. També alçaren el locutori, des de la porta de la Galilea fins a les cambres abacials. Així les construccions monacals estaven acabades.<ref>García, H. ''"Real Monasterio de Santa María de Benifazá. Repercusiones del Cisma"'', ''Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura'', XXXV, 1959, pàg. 217-221</ref>