Joan III Ducas Vatatzes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Antroponímia |
Cap resum de modificació |
||
Línia 25:
El [[1222]] va succeir al seu sogre en el tron. Aquell mateix any [[Teodor I Àngel-Comnè]], dèspota d'[[Despotat de l'Epir|Epir]] i [[Etòlia]], es va apoderar de [[Tessalònica]] i part de Macedònia i va assolir ''de facto'' el títol d'emperador (coronat el [[1224]] pel bisbe d'[[Ocrida]], fet que va elevar a quatre el nombre d'emperadors que es consideraven hereus de l'[[Imperi Romà d'Orient]] ([[Imperi de Trebisonda|Trebisonda]], [[Despotat de l'Epir|Epir]], [[Imperi de Nicea|Nicea]] i l'emperador llatí de [[Imperi Llatí de Constantinoble|Constantinoble]]), tres dels quals van assolir el tron o títol aquell any [[1222]] i el quart, [[Robert de Courtenay]] havia estat proclamat el [[1221]]. El primer que va fer va ser traslladar la capital de Nicea a [[Kemalpaşa|Nymphaion]].{{sfn|Ostrogorsky|Facci|1984|p=432}}
Després de pujar al tron, els germans del difunt Teodor, Aleix i Isaac Làscaris, se'n van anar a Constantinoble i van convèncer Robert de Courtenay de declarar la guerra a Vatatzes, però la guerra fou favorable a Vatatzes que va derrotar decisivament els [[Imperi Llatí de Constantinoble|llatins]] a la [[batalla de Pemaneo (1224)|batalla de Poemaneneon]] ([[1224]]). Els dos germans Làscaris foren fets presoners i cegats;{{sfn|Norwich|1988|p=193-194}} les possessions llatines a Àsia van caure quasi totes en mans de l'Imperi de Nicea; a la mar en canvi els llatins foren victoriosos i van bloquejar la flota dels
La pau fou de curta durada doncs el [[1228]] [[Joan de Brienne]] va ser proclamat regent sobirà de l'Imperi Llatí i el [[1231]] va anar a Constantinoble amb un exèrcit que el [[1233]] va atacar Vatatzes. El de Brienne fou derrotat a [[Bitínia (regió)|Bitínia]] i es va retirar cap a [[Tràcia]], però va renovar els seus atacs amb el suport de la flota veneciana; Vatatzes va organitzar una nova flota que es va fer la mestressa de la mar i va sotmetre aviat [[Samos]], [[Lesbos]], [[Quios]], [[Kos|Cos]], [[Illa de Rodes|Rodes]], i altres illes; la principal força veneciana era a [[Creta]] ([[Càndia]]) que fou parcialment conquerida per Vatatzes però el seu progrés fou aturat pel governador venecià [[Marino Sanuti]], l'historiador, que finalment va obligar els
El [[1232]] va haver una reunió a Nimfaion per tractar el tema.{{sfn|Gardner|1912|p=164-167}} Les qüestions religioses es van debatre amb profunditat, especialment la qüestió de l'existència del [[purgatori]] i la introducció en el [[credo]] de l'expressió ''filioque'' (i del fill), però finalment es va arribar a un punt mort perquè el papa es va negar a acceptar la condició bàsica imposada per Joan Vatzatzés: deixar de donar suport als governants de l'Imperi Llatí.{{sfn|Abulafia|1999|p=555-556}}
| |||