Codi Teodosià: diferència entre les revisions

El '''Codi Teodosià''' (''Codex Theodosianus'') era una compilació de lleis vigents de l'[[Imperi Romà]], iniciat en temps de l'emperador [[Teodosi II]], sota ordre seva ([[420]]), sota la direcció del prefecte del pretori [[Antíoc (jurista)|Antíoc]] com a cap d'una comissió de vuit persones i sobre els models del [[Codi Gregorià|''Codi Gregorià'']] i [[Codi Hermogenià|''Codi Hermogenià'']]. La comissió després va estar constituïda per 16 persones, encara sota la presidència d'Antíoc.

El '''Codi''' fou promulgat com a llei a l'Imperi Oriental el [[438]] i va substituir totes les constitucions anteriors. Teodosi II el va enviar a [[Valentinià III]], el seu gendre, que el va passar pel senat romà i el va promulgar com a llei a l'Imperi d'Occident. El 447 Teodosi II va enviar a Valentinià III les (''novellae constitutiones''}, afegides després de la publicació del codi i foren també establertes com a llei a Occident el [[448]]. Les normes legals posteriors al ''Codi de Teodosi'' foren llavors conegudes com a ''[[Novellae]]'' i les darreres que consten són del temps de [[Flavi Valeri Lleó]] i [[Procopi Antemi]] el [[468]].

Estaven sotmesos al codi els ciutadans romans, inclòs aquells que estaven governats per nacions germàniques ([[visigot]]s, [[vàndals]], [[francs]]) subjectes de la seva pròpia llei. El codi va inspirar l'edicte de lleis de [[Teodoric el Gran|Teodoric]] rei dels [[ostrogots]], del [[Breviari d'Alaric|''Breviari d'Alaric'']] i de la llei burgúndia - romana coneguda com a [[Papiani Liber Responsorum|''Papiani Liber Responsorum'']].