Banys Romans de Bath: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Plantilla |
||
Línia 5:
== Història ==
Els [[celtes]] van construir el primer recinte sagrat a la ciutat de les aigües termals i el van dedicar a la deessa Sulis, que els romans van identificar amb la deessa [[Minerva]]. Tot i que el nom de Sulis es va continuar utilitzant després de la invasió romana, va acabar derivant en el [[topònim]] ''Aquae Sulis'' (literalment, 'Aigües de Sulis'). Des del [[segle I]], durant l'ocupació romana a la [[Gran Bretanya]], es van anar construir temples i balnearis enormes a Bath, que es van utilitzar durant quatre segles. Després de l'ocupació romana, durant la primera dècada del {{segle|V|s}}, aquests edificis es van abandonar i a vegades van desaparèixer, ja que van ser enderrocats. Les seves aigües termals, reputades com a medicinals, es van utilitzar durant tota l'[[edat mitjana]] i van adquirir notorietat al {{segle|XVIII|s}} quan dos arquitectes, John Wood pare i fill, van reconstruir-ne els edificis. L'expansió [[Victòria I del Regne Unit|victoriana]] dels banys públics va seguir respectuosament la tradició neo[[Andrea Palladio|pal·ladiana]] establerta pels Woods, com es pot veure a les imatges annexes. El complex romà, recuperat a finals del
L'aigua que flueix dels Banys Romans no es considera higiènicament adequada per prendre un bany, en part a causa del sistema de canonades de [[plom]] instal·lat en el passat i encara en funcionament, però sobretot també a causa de l'[http://aem.asm.org/cgi/reprint/61/6/2071.pdf encefalitis] que s'ha trobat a l'aigua. El nou Balneari Termal de Bath, construït al costat i dissenyat per l'estudi de Nicholas Grimshaw, permet als banyistes d'avui dia experimentar les aigües en les diferents perforacions que s'han realitzat recentment.
|