Farga catalana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
m Plantilla
Línia 14:
El ferro batut, segons les dimensions dels perfil, rebia diferents denominacions: ''Verga'' o ''vergalina'', emprat per a fer claus, ''barrot'', barres grosses quadrades de tres dits, ''llauna'' o barra, de tres dits d'ample i un de gruix, i ''cairal'', quadrat d'un dit.<ref>[http://www10.gencat.net/agaur_web/recursos/La_Farga/Docs/2_1-aspTecnics.htm Pere Molera i Solà, ''Estructura de la farga'']</ref> Els perfils brillants i amb acabat rectificat rebien el nom de ''plata''.
 
A Catalunya va florir una brillant indústria siderúrgica transformadora, que amb les lògiques desviacions que exigeixen els temps moderns, encara perdura. Les principals indústries derivades de la farga catalana foren, entre d'altres, les d'armes portàtils, claus, reixes, béns d'equip, etc. Els productes manufacturats per la indústria transformadora proveïen el mercat del país i eren motiu d'exportació, també cap a Amèrica. La farga catalana va tenir importància durant l'[[edat mitjana]], però al [[{{segle |XIX]]|s}} va anar en declivi. Aquest sistema es va estendre molt per tot [[Europa]] i, a Catalunya, es va estendre sobretot per la [[Vallferrera]], el [[Llobregat]], el [[Freser]], el [[Ter]] i al [[Vallespir]].
 
== Menerons, carboners i traginers ==