Kırşehir: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Toponímia |
||
Línia 5:
La zona ja estava poblada en temps dels [[hitites]] quan la conca de Kırşehir era coneguda com a "[[Ahhiyuwa]]". Aquesta regió fou després la [[Capadòcia]]. La població hauria portat el nom de ''Parnassos'' o ''Mikissos'' però aquest suposat nom antic (''Macissos/Macissus'', també ''Mocissos/Mocissus'' i ''Mokissos'') és discutit, igual que el nom romà d'Orient de [[Justiniàpolis]] que li hauria estat donat per haver estat reconstruïda per l'emperador [[Justinià I]] (527-565) i hauria conservat fins vers 1071 quan els turcs la van batejar "Ciutat de les Estepes" (o dels Prats). ''Şehr'' deriva del persa ''shahr'' (شهر) que vol dir ciutat.
La història segura comença amb els seljúcides que van ocupar la zona després de la [[batalla de Manazkert]] de [[1071]]. Va estar en mans dels [[danishmendites]] i dels [[sultanat
Després (vers 1330, va passar a Eretna i va canviar algunes vegades de mans amb diversos emirs. [[Kaykubad I]] va ocupar el principat dels [[mangudjèquides]] i va concedir (com a compensació) Kırşehir a Malik Muzaffar ibn Bahram Shah Malik, conegut per Malik Ghazi, que hauria restaurat la madrassa que porta el seu nom, suposadament ja fundada el 1246. Altres construccions d'aquesta època ({{segle|XIII}}-XIV) són la madrassa de Nur al-Din Djabrail ibn Baba al-Din Djadja datada el 1272 (avui dia la gran mesquita de la ciutat), el Malik Ghazi Kümbedi, la Lale Djami (Mesquita de la Tulipa), la ''türbe'' del xeic Sülayman-i Turkomani, la ''türbe'' del poeta Ashik Paixà (mort el 3 de novembre de 1333), nét de Baba Ilyas, fundador de la confraria del babais i cap de la revolta dels dervixos de 1242<ref>derrotada a la plana de Maliyye, prop de Kırşehir</ref> i el santuari d'Akhi Ewran.
| |||