Comuna (societat): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Plantilla |
||
Línia 6:
Segons Jean-Pierre Delannoy i Pierre Bouyxou "''Les comunes són la màxima expressió del moviment [hippie]: la seva infraestructura són les arrels socials sense les quals haurien estat ràpidament reduïdes a un simple capritx extravagant de curta durada. Les comunes són la seva aportació a la història del [[segle XX]].''" L'any [[1969]] hi havia milers de comunes als [[Estats Units]], fins al punt que a les [[Muntanyes Rocalloses]], els hippies van estar a punt de triar-ne un d'ells com a [[xèrif]].
Aquestes comunes no gaudien de cap unitat organitzativa: algunes eren comunitats urbanes, altres van tractar de viure de l'[[agricultura]] i la [[ramaderia]] al camp, i d'altres eren una mena d'indret de passada. Confrontats als problemes de subsistència i a les dificultats de conviure segons un nou tipus de relacions socials, la majoria van tenir una existència relativament curta.<ref>''Treize mois, six jours, durée moyenne d'une communauté rurale'', p. 175-176</ref> L'experiència europea més important va ser la de la "comuna lliure" de [[Christiania]], a [[Copenhaguen]], que es va fundar el setembre de [[1971]] i que encara existeix. A principis del
{{ref-web|url=http://www.arte.tv/fr/Echappees-culturelles/tracks/Cette-semaine/1626968,CmC=1627926.html
|títol=Que sont devenues les communautés hippies (en 2007) ?
| |||