Setge de Toló (1707): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
Cap resum de modificació |
||
Línia 26:
}}
{{GSE-Front italià}}
El '''setge de Toló''' va durar del [[29 de juliol]] al [[21 d'agost]] de [[1707]] en el marc de la [[Guerra de Successió Espanyola]]. Les forces aliades van haver d'aixecar el setge sense aconseguir capturar la ciutat de [[Toló]].
== Antecedents ==
El 14 d'agost el mariscal [[René de Froulay de Tessé]] va tornar a ocupar les altures de Santa Caterina, d'importància crucial, que els aliats havien pres en l'assalt la setmana precedent. [[Eugeni de Savoia]], en comprovar que la seva rereguarda es veia amenaçada i les seves possibilitats de conquerir [[Toló]] havien disminuït sensiblement, va abandonar el setge el 22 d'agost de [[1707]] i es va retirar darrere del [[riu Var]].▼
Després del fracàs del [[Setge de Torí (1706)|setge de Torí]] en [[1706]], les forces franceses del Piemont van retirar-se a través dels Alps fins al [[Comtat de Savoia]]. Malgrat la victòria a [[Batalla de Castiglione (1707)|Castiglione]] dos dies després, les guarnicions a Llombardia van quedar aïllades i no es van poder reforçar. La Convenció de Milà de març de 1707 entre França i Àustria va lliurar Milà i altres ciutats franceses ocupades a Llombardia a l'exèrcit imperial, i les guarnicions pogueren tornar a França.
[[Víctor Amadeu II de Savoia]] finalment va recolzar un atac a la base francesa a [[Toló]] per reforçar la supremacia naval aliada,<ref>{{cite book|last1=Blackley|first1=William|title=The Diplomatic Correspondence of the Right Hon. Richard Hill ...: Envoy Extraordinary from the Court of St. James to the Duke of Savoy ... from July 1703, to May 1706|date=1845|publisher=Nabu Press|isbn=1145943462|page=707 passim|edition=2010}}</ref> i donant suport a la revolta protestant dels [[camisards]] aconseguiria la retirada de les forces borbòniques d'Espanya i podria recuperar [[Villefranche]] i al [[comtat de Savoia]]. L'abril de 1707, els aliats ja havien reunit un exèrcit de 35.000 homes, però la campanya es va retardar fins al juliol quan els austríacs van separar 10.000 soldats per [[Invasió de Nàpols|capturar Nàpols]], i la consolidació del poder dels Habsburg a Itàlia va fer que Victor Amadeu fos prudent. Algunes guarnicions franceses encara mantenien parts del nord-oest del Piemont mentre que molts dels compromisos adquirits per Àustria en el Tractat de Torí del 1703 no s’havien complert.<ref>{{cite book|last1=Frey, Linda|first1=Frey, Marsha|title=The Treaties of the War of the Spanish Succession: An Historical and Critical Dictionary|date=1995|publisher=Greenwood|isbn=0313278849|page=471}}</ref>
== El setge ==
El príncep [[Eugeni de Savoia]] va decidir creuar el [[riu Var]] l'11 de juliol i va arribar a [[Fréjus]] el 16 de juliol de 1707, on es va unir a la flota britànica que manava l'almirall [[Cloudesley Shovell]]. Amb tot, les tergiversacions de [[Víctor Amadeu II de Savoia]] van permetre que els reforços espanyols comandades pel [[Duc de Berwick]] arribessin a temps per socórrer de la plaça de Toló el 26 de juliol, abans que els aliats.
▲El
== Conseqüències ==
| |||