Castell de Besora: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
m Bot elimina espais sobrants
Línia 4:
 
== Descripció ==
És un casal de tres cossos rectangulars medievals, en forma de torre allargassada, sobre un penyal, amb murs de protecció, habilitat per a masia.<ref name="patmapa"/> L'edifici actual té una longitud total d'uns 20 m i una amplada d'uns 6 m. L'alçada oscil·la entre els 8 i 11 m segons el lloc. S'hi observen tres elements: Una primera construcció és la torre de planta rectangular situada a l'extrem de tramuntana. Té una amplada de 4,90 m i una llargada de 6,50 m. A l'extrem meridional hi ha una altra torre, també de planta rectangular i potser coetània de la primera, amb una longitud de 6 m i una amplada de 4,90 m. La tercera construcció fa de nexe de les dues esmentades, d'unes mides de 10 m per 6 m. Pel que fa a l'aparell constructiu, els carreus de tot el castell solen ser ben tallats i escairats i bàsicament de mida semblant: uns 20-25 cm d'alt per 35-40 cm de llarg.<ref name="catrom"/>
 
== Història ==
[[Fitxer:CASTELL DE BESORA - NAVES - IB1.JPG|miniatura|esquerra| Castell de Besora vista des del nord (Juliol 2012)]]
El Solsonès, terra fronterera, s'organitzà en termes de castells. Així, als contraforts de les serres de Busa i de Querol, els tres castells principals que, junt amb d'altres de petits, controlaven l'accés a les valls del riu [[Aigua d'Ora]], del riu [[Cardener]] i de la riera de LLadurs, eren els castells de Navès, (968), Besora (982) i [[Castell de Lladurs|Lladurs]]. Per tant, Besora fou un dels castells de la frontera cristiana en l'ocupació musulmana. A finals del segle IX, [[Guifré el Pilós]] va establir posicions a Cardona, a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord. La frontera del comtat passava pel nord de Solsona segurament pel terme de Besora.<ref name="catrom">{{ref-llibre|cognom= |nom= |títol=Catalunya Romànica, vol. XIII El Solsonès La Vall d'Aran|editorial=Enciclopèdia Catalana|lloc=Barcelona|data=1987|pàgines=p. 194-195|isbn=84-7739-013-4}}</ref>
 
El lloc de Besora surt esmentat a l'[[acta de consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell]] del segle IX. Segons [[Joan Coromines i Vigneaux|Joan Coromines]], aquest és un dels pocs topònims del Solsonès d'origen bascoide ([[Protobasc]]). L'any 982, ja surt esmentat en un document un «''chastro Besora''» situat al [[comtat d'Urgell]]. L'any 1128 n'era senyor Pere de Besora, el qual, amb la seva muller Berenguera, féu en aquella data l'establiment d'un [[mas]]. El darrer dels senyors de la casa de Besora fou Berenguer que féu testament l'any 1273, establint que el castell de Besora i els [[feu]]s que tenia a la vall de Lord i a Clariana havien d'ésser venuts pels seus [[marmessor]]s. L'any 1312, trobem que Ramon de Jorba ven al [[paborde]] de [[Bisbat de Solsona|Solsona]] les [[castlà|castlanies]] de Besora i de [[Castell de Navès|Navès]]. La fortificació de Besora consta també, juntament amb molts d'altres, entre els castells inclosos al [[comtat de Cardona]], creat l'any 1375.<ref name="catrom"/>