Banana: diferència entre les revisions

 

== El bananer ==

El '''bananer''' no és un [[arbre]] ni un [[arbust]] sinó que és una planta herbàcia de grans dimensions, puix que pot arribar a 8 metres d'alt i les fulles fer 3,5 [[metre]]s de llarg (segons la varietat conreada).

 

 

== El fruit: la banana ==

En primer lloc, cal dir que totes les bananes d'importació es cullen verdes i que són afectades per les temperatures amb les quals finalment maduren fora del bananer. En el transport són refrigerades a entre 13,5 a 15 °C si les temperatures són inferiors, els fruits es tornen grisos.

 

== Hàbitat ==

=== Origen i distribució ===

La banana moderna és un cultiu probablement originari de la regió indomalaia. Des d'Indonèsia es van propagar cap al sud i l'oest, arribant a [[Hawaii]] i la [[Polinèsia]] de manera progressiva. Els comerciants europeus van portar notícies de l'arbre a Europa al voltant del {{segle|III|-|s}}, però no el van introduir fins al {{segle|X|s}}. De les plantacions de l'Àfrica Occidental els colonitzadors [[Imperi Portuguès|portuguesos]] el portarien a [[Sud-amèrica]] durant el {{segle|XVI|s}}.

 

 

=== Sòls ===

Les bananes toleren bé una gran varietat de terrenys; creixen i fructifiquen en condicions de força pobresa, encara que perquè la producció sigui econòmicament rendible requereixen sòls fèrtils i humits. Prefereixen terrenys profunds, ben drenats, amb la capa freàtica a no menys de dos metres de profunditat; per evitar la inundació de les arrels, els conreus en zones d'extrema humitat solen elevar les plantes mitjançant picapedrers o feixes, a més de cavar canals de desguàs entre les plantes, preveient un pendent del voltant de l'1% per permetre el drenatge. En terrenys més secs es fa necessària la irrigació artificial; el reg per aspersió permet la plantació de bananes en terrenys argilosos que tradicionalment es van considerar inadequats.

 

 

=== Temperatura i pluviositat ===

Els bananers són propis de regions tropicals i subtropicals, i poques vegades donen bons resultats fora de la banda compresa entre els 30° N i 30° S. Alguns cultius estan adaptats a altituds de fins a 2.300 msnm, però la majoria no prospera a més de 600 m d'altitud.

 

 

=== Localització ===

Per la seva naturalesa herbàcia, els bananers han d'estar protegits del vent. Per sobre dels 40 km/h les varietats de tija més llarga poden resultar arrencades en oferir les grans fulles molta resistència; per sobre dels 60 km/h encara les varietats nanes sofreixen danys. Encara ratxes de menor intensitat poden danyar els fruits, provocar la caiguda de les flors o dessecar les fulles.

 

 

== Història ==

A [[Nova Guinea]] s'han trobat evidències d'haver estat conreades des de fa 8.000 anys cosa que converteix el [[conreu]] del bananer (com altres del grup dels reproduïts vegerativament) en un dels més antics de la [[Humanitat]].

[[Fitxer:Acta Eruditorum - III musa arabum pala plinii, 1734 – BEIC 13446956.jpg|miniatura|Illustració de producte i de plataner (Acta Eruditorum, 1734)]]

 

== Comerç ==

La gran majoria dels productors de bananes són petits [[agricultor]]s que les conreen per al seu consum domèstic o per als [[mercat]]s locals. Atès que els bananers produeixen [[fruit]]s durant tot l'any, proporcionen una molt valuosa font d'[[aliment]]s durant el temps en què tots els aliments de la [[collita]] anterior han estat consumits i la propera collita no és disponible encara. És per aquesta raó que les bananes són de gran importància per a la seguretat alimentària dels països productors.

 

 

== Classificació ==

La classificació de les múltiples varietats de bananes és una qüestió extremadament complexa, i encara inacabada. La classificació original de [[Linné]] es va basar en els escassos exemplars a la seva disposició a Europa, on el clima limita severament la possibilitat d'obtenir plantes en bon estat. El [[1753]], en l'obra ''Species Plantarum'', va incloure amb el nom de ''Musa paradisiaca'' un exemplar de banana feculent, amb fruits llargs i prims i les bràctees i flors masculines persistents en el raquis de la inflorescència, que va poder observar personalment a l'hivernacle de George Cliffort, prop de la ciutat neerlandesa de [[Haarlem]]. Sis anys més tard va afegir a la seva descripció ''Musa sapientum'', un exemplar que produïa fruits de postres, amb flors masculines dehiscents i amb un contingut de fècula més petit en el fruit.